Respostes que la IA no té

Els grans grups tecnològics dels EUA relacionats amb la intel·ligència artificial (IA) han superat nivells històrics de preu i es pronostica una bombolla i el seu esclat. Quan hi ha bombolles especulatives es passa de cop de l’eufòria al pànic. Ho sabem de sempre, des dels Països Baixos al segle XVII amb la bombolla de les tulipes, fins ara. Ens trobem a les portes d’un altre ensurt protagonitzat per les empreses d’IA o per les criptomonedes?

Les inversions relacionades amb la IA s’espera que l’any que ve superin els 500.000 milions. El creixement d’aquestes empreses és espectacular. Als EUA, amb l’aliança oligopòlica de Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Tesla, Alphabet (Google), Meta (Facebook, WhatsApp i Instagram). I a la Xina, que està a punt de superar els EUA amb les seves pròpies multinacionals tecnològiques i el control de les terres rares. Per això, s’apunta una nova guerra freda entre EUA i Xina, on Europa torna a ser un camp de batalla i un peó. La mitjana d’inversió de les empreses europees del sector és 30 vegades inferior al que inverteixen cadascuna de les tres primeres empreses americanes o xineses.

La passada setmana llegia aquestes informacions sobre IA i, com a desconeixedor del tema, però ciutadà inquiet, no em deixava de fer preguntes. Els canvis tecnològics han fet progressar la humanitat, però alhora cada canvi provoca una munió de perdedors que queden exclosos, una massa que s’hi acaba adaptant i una minoria que s’hi enriqueix. La novetat és que, per primera vegada en la història, la clau dels canvis tecnològics està en mans de poques empreses que tenen més pes econòmic que la majoria d’Estats del món i que en volen determinar les polítiques. Amb alguns líders que espanten pels seus posicionaments públics contraris a la democràcia i al lliure mercat, en mans de qui quedarà la I.A?

M’estava fent aquestes preguntes prèvies a l’article i em conflueixen tres informacions relacionades. Dimarts passat, en el lliurament a l’enginyer manresà Jordi Ribas del premi Ambaixador en la nit de Regió7, per la seva trajectòria al capdavant de projectes d’intel·ligència artificial a Microsoft.  I què ens diu Ribas? Que «la IA està transformant tots els camps, com l’enginyeria, la medicina, l’educació i les indústries, i ara amb la IA generativa, aquesta transformació serà encara més profunda. Ja hi ha molts beneficis, com l’augment de la productivitat en moltes àrees, l’acceleració de la recerca per exemple en temes de salut, la millora de l’agricultura, i moltes aplicacions amb productes intel·ligents. Però com qualsevol tecnologia, també hi ha reptes i es pot utilitzar de manera negativa, com en el que en diem deep fakes. Per això, totes les organitzacions han de treballar juntes, tant en l’àmbit públic com en el privat, per maximitzar els beneficis i reduir els riscos.» Ribas és un exemple benvolent de la funció de la I.A, fins i tot, amb repercussió a Catalunya, on ha estat decisiu en l’obertura del centre de R+D d’IA Microsoft a Europa. (200 enginyers i una inversió de més de 20 milions d’euros anuals).

El mateix dimarts es feia pública l’Estratègia Catalunya IA 2030 del Govern català que mobilitzarà 1.000 milions d’euros fins al 2030 per millorar la qualitat de vida, impulsar la competitivitat empresarial, reduir la bretxa digital i posicionar Catalunya com a mercat per la irrupció de la IA generativa. I fer-ho des d’una perspectiva industrial, social i democràtica. És un pla amb 88 actuacions estructurades en vuit eixos estratègics que vol convertir la intel·ligència artificial en palanca de transformació industrial, amb suport directe a més de 5.000 pimes i autònoms, espais de testatge per innovar amb garanties i la creació de gigafactories d’IA que actuaran com a motors d’innovació i competitivitat en sectors estratègics.

Finalment, sobre les llums i ombres de la I.A llegeixo un altre bagenc, Ramon López de Mántaras i Badia (Sant Vicenç de Castellet) que en parlava fa uns mesos a https://eldiariodelaeducacion.com/author/ehuguet/ . Ell és professor d’investigació del CSIC i autor «100 coses que cal saber sobre intel·ligència artificial» (Ed. Cossetània). Només citaré un petit apunt sobre la seva opinió partidària de regular l’ús ètic de la IA. Parla favorablement de la proposta europea que entrarà en vigor el 2026, però creu que queda curta. «Per exemple, la llei ni tan sols esmenta les armes letals autònomes… Estic segur que és perquè els lobbies i els estats que negocien amb el mercat de les armes estan totalment en contra que es prohibeixin (..) la llei també es queda curta en el reconeixement facial. Aquest control massiu de la ciutadania es pot fer a la UE, malgrat la llei, sempre que un jutge ho autoritzi. I, precisament a Catalunya, sabem molt bé què pot passar amb les decisions dels jutges.» López no creu possible una ètica global «perquè allò que és ètic per a uns, potser no ho sigui per a uns altres. Entre cultures diferents no hi ha una moral universal, i així difícilment hi haurà una ètica universal.» La IA no em respondrà aquests interrogants.