De Manresa al Congost, i al revés

Des de petit el Congost ha estat un dels meus llocs preferits de Manresa, on he passat moltes i bones estones. Des que visc fora, hi baixo molt poc, però l’altre dia hi vaig fer cap per celebrar els 15 anys del Manresa Rugbi Club (visca!). Era dissabte a la tarda i vaig quedar acollonit, en positiu, per la gentada congregada a tota la zona esportiva, practicant esport, veient-ne o trobant-se amb amics i companys, fent, en definitiva, ciutat. I és que el Congost és sens dubte un dels èxits incontestables de Manresa, un excel·lent espai de socialització i una màquina de fer manresans i manresanes en el sentit ple del gentilici.

Amb la pròxima finalització de l’Avinguda de l’Esport i la renovació/ampliació del pavelló del TDK (disculpeu-me la brometa generacional), aquest polígon esportiu, en construcció permanent des que tinc memòria, semblarà pràcticament acabat i definitiu. El revers de tot plegat és que, si ara ja hi ha molta afluència cada tarda i cada cap de setmana, amb el nou vial i un edifici més gran i amb més capacitat, s’incrementaran encara més els problemes de mobilitat i aparcament. Les solucions passen per incrementar la superfície d’estacionament en superfície, robant espai a l’esport o el verd, o potenciar altres formes de mobilitat, és a dir, millorant el transport públic i facilitant els desplaçaments amb bici o caminant.

Pensant precisament en això, ara fa 15 anys, quan s’estava negociant la darrera revisió del POUM, des de la CUP vam insistir molt a incloure-hi una passera, un pont, que connectés el final de la carretera Cardona, a tocar de l’Avecrem, amb l’entrada a la zona esportiva, al costat de l’estadi d’atletisme. Aquesta obra, que finalment es va incorporar al planejament i que si s fa bé no hauria de ser un desastre paisatgístic, permetrà als vianants estalviar-se els 500 metres de desviació pel Pont Nou i dibuixarien una línia recta de 15 minuts caminant entre el Congost i el semàfor més popular i icònic de la ciutat, el de sant Domènec. Per cert, mig quilòmetre, a peu i al costat d’una carretera que ja se’n va de la ciutat, són, per a molta gent, una eternitat.

Però és que, a més, aquesta proximitat, real i psicològica, aportarà un doble valor afegit. Convertirà l’aparcament del Congost, que s’omple només unes poques hores el cap de setmana, en aparcament dissuasiu pels molts forasters que per motius diversos venen cada dia al Centre Històric, Guimerà i Passeig inclosos. Alhora, facilitarà que els milers de persones que arriben a la ciutat per acompanyar esportistes (mares i pares, sobretot), per participar en competicions o per presenciar un esdeveniment esportiu saltin a l’altra banda del riu, facin un volt per la ciutat i es regalin un vermut, o dos.