Protegim els drets dels infants que viuen en guerra

En un escenari global on s’accentuen cada cop més les crisis climàtiques i mediambientals, migracions i crisis econòmiques devastadores, els conflictes armats representen un dels riscos mundials més significatius per al benestar dels infants arreu del món. Demà es commemora el Dia Universal dels Drets dels Infants i no puc evitar tenir un pensament per als infants que viuen en guerra.

Ucraïna, Gaza, Sudan, Somàlia, Iemen, Etiòpia, Haití, Moçambic i un llarg etcètera de països viuen escenes de terror, imatges de tancs i vehicles blindats avançant pels carrers, traces d’avions i míssils esquinçant el cel, soldats a les trinxeres i famílies intentant escapar dels horrors, la fam i la mort.

Totes les parts en conflicte estan obligades a garantir un entorn segur i protector per als infants. La Declaració de Ginebra sobre els Drets dels Infants de 1924 ja va determinar que els nens i nenes han de ser els primers a rebre socors en cas de calamitat, però així i tot és difícil quantificar el nombre d’infants que en aquestes circumstàncies pateixen desnutrició, abandonament de la seva llar, mutilacions i malalties, violacions, i inclús la seva captació com a «soldats» de grups armats sense escrúpols. Malgrat que Nacions Unides prohibeix el reclutament dels infants en els conflictes armats, informes internacionals denuncien més de 9.000 casos de reclutaments de menors, i això suposa 25 al dia.

Deia la cançó: «He nascut a on no hi ha res, darrere la línia que separa el bé del mal, la meva terra es diu misèria i no conec la paraula llibertat». El futur de la infància està en perill. La intensificació de les guerres continua vulnerant els seus drets. El 2024 va ser el pitjor any de la història per als nens i nenes. El 19% dels infants del món convivien en zona de conflicte. En pocs dies coneixerem les dades del 2025, que a la vista no prometen ser més alentidores.

Cap nen o nena hauria de conviure en espais hostils, de violència i/o conflicte. L’impacte que aquests entorns tenen en l’infant va més enllà del purament físic, és també mental i emocional. Són cicatrius difícils de sanar. Les experiències traumàtiques tenen efectes en el desenvolupament cognitiu, emocional i social, i això moltes vegades minva la capacitat per oblidar el passat i avançar cap al futur amb seguretat.

L’infant i els seus drets han de continuar sent prioritaris. Des de la Fundació Pere Tarrés instem a la comunitat internacional a protegir el fragment de la població més vulnerable i a garantir que aquest sigui un objectiu sostingut en el temps. Exigim que els països donin compliment a les obligacions que imposa el dret internacional humanitari. Acabem amb el patiment dels infants i invertim més en el seu benestar.

Governs, societat civil, sector privat i totes les persones hem de col·laborar per erradicar la pobresa i la fam, assolir l’ensenyament universal de qualitat, lluitar per la igualtat i la inclusió, garantir una vida saludable i reduir la mortalitat infantil, garantir la sostenibilitat del medi ambient i vetllar per la pau i la justícia. Fem dels objectius de desenvolupament sostenible un model social i polític que imposi responsabilitat alhora que una oportunitat de millorar el món que estem construint amb i per als nostres infants i adolescents. No a la guerra. Sí a educar, actuar i transformar.