Només és una rotonda, Einstein

Conduint cadascú té les seves manies. A mi, per exemple, em sorprèn una mica que hi hagi tantíssims conductors que encara no han entès com funcionen les rotondes. No és ciència de fer coets: en circumstàncies normals, i excepte quan es tracta de giratoris enormes on conflueixen vies de molts carrils, cal circular pel carril exterior, ja que les sortides possibles són totes a fora; si al mig hi hagués l’entrada a un pàrquing subterrani o s’hi exhibís alguna cosa digna de ser contemplada de prop, encara s’entendria la preferència per l’interior, però si al mig no hi ha enlloc on anar ni res que mereixi una selfie sobre la marxa (sí, hi ha gent que en fa), l’únic que té sentit és anar per fora i, així, quan arriba la teva sortida, no has de tallar miserablement el pobre que sí que va per on toca.

Una dèria molt habitual és l’odi a qui s’instal·la al carril de l’esquerra de les autopistes i no deixa passar els qui voldrien avançar. Ho trobo una irritació comprensible. La comparteixo. I, a més, està avalada per les normes del codi de circulació, que impedeixen fer-ho. El que ja no em sembla tan justificat és que et surti la bilis per la boca quan el conductor que provoca la teva ira està avançant, ni que sigui a poc a poc. Tant si vals pel carril de l’esquerra com si vas pel del mig, el que dicta la teva posició és la velocitat dels que circulen per la dreta. Si estem en una autopista plena de camions que no passen de cent, posar-se a la seva esquerra circulant a 120 té tot el sentit. Encara que el següent camió que avançaràs estigui a 70 o 80 metres, té tot el sentit. El contrari seria entrar en un zigzagueig constant d’un carril a l’altre que potser estaria molt ajustat al codi, però generaria una situació de molta més inseguretat. Anar passant d’una banda a l’altra cada dos minuts només pot acabar provocant una frenada d’algú que venia per l’esquerra més ràpid del compte i no l’has vist a temps. Si s’avança, s’avança; i si es va al límit de velocitat, encara més.

Molts conductors no ho veuen així i tenen una enorme afició a amorrar-se al darrere i fer llums indicant que fas nosa encara que només vagin una mica més ràpid que tu. A Itàlia ho fan per sistema. A mi no m’importa apartar-me si, un cop m’han superat, els veig sortir com bales, fent roncar el motor i desafiant els radars, però si se’m posen al davant i els hi porto fins que m’aprenc la matrícula de memòria, penso que deuen ser els mateixos que van per dins a les rotondes.