Els subterranis de la Seu

En el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, l’arqueòleg Eduard Sánchez va comentar La història sota terra: arqueologia i arquitectura subterrània al subsol de la Seu. Va repassar la història de la basílica, situada al Puig Cardener en un lloc estratègic, antigament més punxegut. Les intervencions de mossèn Guitart el 1915 indiquen l’existència d’un poblat ibèric, com demostren les ceràmiques trobades des del segle IV aC. Les excavacions de 1991, de Sánchez, van ratificar l’existència de materials ibèrics i romans. Indirectament, apareix un primer temple preromànic al segle IX, relacionat amb un precepte del rei Odó I en temps del bisbe Gotmar de Vic. El 947, el bisbe Jordi consagra una església que pot ser la primitiva reformada o una de nova. Un document del segle XI esmenta l’església que roman fins al XII. Se’n conserva la porta romànica d’accés als canonges o que donava a la banda de migdia. Des del 1981, al terra de l’entrada, hi ha marcada la part romànica del que havia estat el fonament d’una absidiola de la banda sud, que Sánchez considera que caldria tornar a obrir. A finals del XIII, es va construir la seu gòtica sobre les restes de la romànica a la paret nord.

Si abans només s’hi enterraven persones directament relacionades amb l’església, a partir dels segles XVI, XVII i XVIII comença a haver-hi enterraments de famílies, amb sepultures a terra i lloses, amb el nom del cap de família i els seus. En forma de vas sepulcral rectangular o una cripta amb volta, amb els taüts dels qui s’hi enterraven. Calia pagar i com més a prop de l’altar major, era més car. Es van visitar tres sepultures comunicades entre si que hi ha darrere d’aquest altar. Després d’explicar la tradició manresana de favets i tremendos, va centrar-se en la confraria de la puríssima, de gent econòmicament bé, en què els confrares són els favets. Quan el 1991, l’arquitecte Asarta va restaurar l’edifici reformat el 1803 va plantejar una excavació arqueològica. Baixant tres metres van trobar sepultures del XIX, la base del paviment anterior al 1551, i un basament de calç de la capella del XV. Van sortir tres sepultures medievals més amb tipologies dels segles IX al XIII, que quadren amb les esglésies preromànica, primera i segona romàniques, com continuació del cementiri romà descobert per Guitart a la banda oest del Puig Cardener. Es va visitar la necròpolis amb sis tombes orientades d’est a oest, del període alt medieval. El deambulatori del claustre romànic podria ser testimoni del XI, pel tipus constructiu de la part baixa i els capitells, de tradició preromànica mentre que l’obra pot ser del XII, però és difícil de discernir. Pel gran desnivell es tractaria d’un claustre elevat amb un pati central més baix. Després del claustre gòtic s’assenta el barroc entre els dos murs. Per Sánchez és un tema complex, però revisable, quan es buidin les naus i passadissos que queden per veure.