La Festa de Crist Rei, però d’un rei que mort en creu. Ens fa pensar?

Quan pensem en la paraula Rei, o quan la fem servir, acostumem a donar-li un significat de valor, altesa i poder. O d’estima si és el nostre fill o net: «ai el meu rei!» o reietó.

L’evangeli d’aquest diumenge ens parla de Jesús, que es proclama Rei, i que a la creu un dels lladres crucificat amb ell li fa mofes i escarnis perquè no actua amb el poder que tots esperem dels reis: imposició, domini, i a vegades mal ús de l’autoritat. En canvi, un altre lladre que també estava penjat en creu amb Jesús, li demana amb humilitat que el recordi quan arribi al Paradís. Quina confiança, quina fe tenia el lladre!

Massa vegades a la paraula Rei li posem adjectius i noms de valor i dignitat. També a l’estat espanyol se li reconeix immunitat, i podríem dir que pot fer el què vulgui que no serà jutjat. I a més se li paga un sou i un manteniment que no depèn del seu treball, en si mateix, sinó de la seva «reialesa» o funció de superioritat i rellevància que té. Déu n’hi do!

Però l’Evangeli, Jesús, la vida que vol anar més enllà del que és material i del domini dels uns sobre els altres, ens invita a plantejar-nos les relacions humanes de manera diferent. Prou de superioritats personals, prou de reverències, prou de valorar a la gent pels títols, diners, o lloc de naixement.

Jesús ens planteja un món, un univers, una societat d’iguals, inclús diré sense mitres, bàculs ni palaus episcopals. Tots som fills de les nostres circumstàncies, cultura, o família on vam anar a petar. Però creieu que jo, que tinc estudis, o puc dinar cada dia, o que tinc gent que m’estima i estimo, soc més que qui arriba amb petera o ha nascut en una família desestructurada o sense estudis? Tot ho hem rebut, capacitats, recursos, possibilitats, estima, tots som iguals. Tots som reis i pobres a la vegada, tots som limitats i una mica espavilats. Tots som humans, encara que com deia George Orwell, «tots som iguals, però alguns són més iguals que altres», per desgràcia!

Jesús, en l’evangeli d’aquest diumenge, ens parla d’ell i de nosaltres, d’un Regne diferent, d’una igualtat i d’una compassió, d’unes relacions humanes que no són les que sempre vivim, que no són d’aquest món, però que ens cal descobrir. Jesús des de la creu ens invita, ens crida a una vida i a una cosmovisió espatarrant, més humana i més divina a la vegada, que demana contemplació i silenci. Fascinant!