Junts: a la recerca del nord perdut

Qui digui que ho ha vist tot a la vida, s’equivoca. Només falta fer seguiment a la política catalana i espanyola, per a comprovar que sempre pot trobar novetats, posicionaments i decisions extravagants, sorprenents o pitjor encara, d’un ridícul extrem.

De tant anunciar que «venia el llop», al final tenia una certa curiositat per veure quin as a la mànega es treia Junts, per reblar el clau i anar encara més lluny en la seva gesticulació i amenaces. Ara, anava de debò. Res de noves giragonses. No solament farien sortir la portaveu Míriam Nogueras amb cara indignada sinó que la farien parlar en nom «del poble català».

Aquí, trobem el primer obstacle important. Cal afirmar que «el poble català no acceptarà / permetrà/ tolerarà...», grinyola pels quatre costats perquè actualment el poble català, entenent per poble català, a tots els que viuen i treballen a Catalunya, es compon de 8,2 milions. La xifra més alta de la nostra història.

Doncs bé, a les eleccions catalanes (2024), Junts va obtenir 681.470 vots. I a les generals de 2023, el seu resultat fou de 395.429. Tenint en compte que el cens de Catalunya se situa en els 5.754.952, es fa evident que la seva representació és molt minoritària, tant en unes com en altres conteses electorals. No poden parlar en nom del poble català, perquè és infinitament més ampli i variat.

Sorprèn, o no?, el darrer posicionament, perquè és repetició d’altres d’anteriors. De fet, suposa entrar en l’antipolítica. Per dir a tot que no, millor es quedin a casa. En política, hi estem per dir que sí o que no, en funció del que es discuteix. Però, hi ha altres vies, com presentar propostes, alternatives, modificacions, etc. Si no s’hi va a fer res, per què no renuncien als càrrecs? Per què no marxen de Madrid? Per què no pleguen les persones, nomenades per ells, per estar en organismes, entitats i consells d’empreses estatals?

Produeix una certa sorpresa, veure com un partit, que podria ser rellevant, en la política catalana i espanyola malmet el seu poder en banalitats molt poc serioses. Es volen desmarcar de l’antiga Convergència i no fer cas al president Tarradellas, però ara i aquí, les seves posicions els porten cap a la irrellevància. Ja entenc que molts alcaldes i regidors es plantegin el moment de plegar. Deixar perdre grans ocasions de progrés i millores, és contrari a l’esperit de la política. Una vegada topin amb la realitat, hauran d’iniciar el camí cap a la recerca del nord perdut.

Serà dur i complicat perquè hauran de fer la travessia del desert quan seria hora de collir els fruits sembrats. Estranya situació la que viuen, però resultat de dependre d’una persona que ha perdut el sentit de la realitat.