Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: "Tothom pot ser escultor del seu propi cervell si s'ho proposa"

Fa unes setmanes us citava Ramón y Cajal, Premi Nobel de Medicina. Avui vull treure suc a la seva afirmació: «Tota persona pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu propi cervell». Aquesta hipòtesi agosarada ha estat confirmada pels recents estudis de neurociència, que han avalat la neurogènesi i la possibilitat de neuroplasticitat cognitiva en l’edat adulta.

Aquesta veritat ens obre un univers de transformació i canvi, si hi posem la força de voluntat necessària. En molts casos aquest procés de construcció i reconstrucció el podrem fer sols i en d’altres necessitarem d’ajuda externa, però el que és rellevant és que, a qualsevol edat, podem fer i refer les interconnexions neuronals que determinen el nostre comportament.

Fins fa unes dècades, es creia que bona part del que som era innat o conseqüència de les primeres experiències vitals i que, per tant, el cervell a l’edat adulta era inamovible; governava la nostra vida i no s’hi podia fer res: «soc així». Ara sabem que el cervell adult, amb actitud, pot continuar transformant-se, té encara la plasticitat neuronal suficient per a redefinir: patrons de pensament, estructures, estils d’afrontament, estratègies de regulació emocional, hàbits i conductes, idees, valors, objectius, estils comunicatius, vincles, recursos més adaptatius i, fins i tot, certs trets amb més càrrega hereditària i molt consolidats des de l’adolescència, com els que configuren la personalitat.

Aquesta dada tan rellevant ens demana no caure en el conformisme, el victimisme o la justificació. Ens empeny a adoptar un rol actiu i rellevant en el nostre creixement personal, en l’actitud de cultivar-nos dia a dia i en la d’orientar-nos cap a l’excel·lència personal.

Un bon punt de partida per una reestructuració cognitiva en aquesta direcció és treballar el nostre diàleg interior, el com ens parlem.

El què ens han dit i el com ho han fet durant la infància ha configurat el nostre pensament. Aquesta experiència també ha marcat el llenguatge i el to amb el qual vam començar a parlar-nos a nosaltres mateixos. Aquests factors continuaren l’escultura cerebral que va iniciar els nostres gens. El llenguatge verbal i emocional és, doncs, poderós.

Si mitjançant la reestructuració cognitiva modifiquem allò que ens repetim i el to amb el qual ho fem, podem reconfigurar el nostre cervell fins a augmentar l’autoestima, eliminar pors, superar bloquejos i autoincapacitacions, superar timideses, etc...

Acabo aquest escrit amb una frase conclusiva i, alhora, que inaugura un nou tema que ben aviat tractaré. És del psicòleg anglès Wiliam James. «Ets tú, amb la teva forma de parlar-te quan caus, el que determina si has caigut en un clot o en una tomba».