Posar al dia mil somnis i molts etcèteres

El conseller Dalmau ha declarat que “si el sistema, l’Administració, no es reforma, pot col·lapsar, i el que necessitem és que el país funcioni perquè l’immobilisme no pot ser el camí”. Ho va dir a l’Espai Línia, del grup Comunicació 21, en una conversa sobre La digitalització, una transformació de país que el seu departament de Presidència impulsa amb “l’objectiu principal de fer la vida més fàcil a la gent i a les empreses”. Al conseller se li entén tot i sap de què va allò de ser “el govern de tothom”. Una altra cosa és que el cos funcionarial i polítics que els manen estiguin al cas, vulguin i sàpiguen complir. L’experiència diu que la realitat està allunyada del somni del conseller: m’ensenyen un sobre oficial que un funcionari municipal va deixar a la bústia d’un ciutadà després d’haver intentat lliurar-lo a mà dues vegades sense èxit perquè no van coincidir. Dins del sobre, cinc folis, cinc, per advertir que és una “notificació d’actes administratius” per retornar encara no divuit euros que li havien cobrat de més en dos impostos municipals. La maquinària municipal ha dedicat ves a saber quants funcionaris, sistema informàtic, impressora, paper i tòner per notificar un error propi, que si l’hagués comès el ciutadà s’hauria transformat en una amenaça sancionadora sense opció al descàrrec per oblit de les obligacions impositives. En el súmmum de la burocràcia, li reclamen que els notifiqui en quin compte bancari vol rebre la devolució, com si no tinguessin el número del compte on li van carregar els rebuts equivocats. Per descomptat, el conseller Dalmau té tot el meu suport perquè aconsegueix l’objectiu que s’ha plantejat, però avui (escric en dijous 20-N) no puc evitar recordar que si es tracta de posar al dia l’Administració, cinquanta anys després que s’engegués el període de recuperació de la democràcia arrabassada per un cop d’estat d’inspiració feixista, l’actualitat no dona senyals d’haver avançat gaire en la posada al dia del sistema polític que regeix Espanya: l’hereu de l’emèrit imposat pel colpista calla quan escolta son pare a lloar Franco; l’Administració judicial continua ancorada en el pensament únic i ara governa al seu aire amb una sinistra continuïtat dels cognoms més enllustrats d’èpoques dictatorials. La condemna al fiscal general, amb indemnització inclosa al delinqüent confés, però encara no jutjat, evidencia com de lligat ho va deixar tot el dictador que volen i aconseguiran ressuscitar. L’immobilisme ha reforçat la legitimitat repressora dels cossos de seguretat (llei mordassa i mitjans sofisticats que els fa impunes i omnipotents), en lloc de posar-los al servei dels ciutadans i la pluralitat social. Etcètera. Urgeix posar al dia la memòria i tants etcèteres pendents.