Les promeses incomplertes dels Pedregals

Els terrenys dels Pedregals de Berga van ser, durant dècades, camps de famílies pageses, lluny de cap projecte urbanístic. Però fa més de quinze anys, moltes de nosaltres ens vam veure abocades a un procés d’urbanització que no havíem demanat ni decidit: el propietari majoritari, mogut per un interès especulatiu, va imposar un projecte i la resta vam haver d’acceptar, entregar els nostres camps o endeutar-nos per pagar la infraestructura del que ens prometien seria un nou barri.

Des d’aquell moment, la majoria dels propietaris hem complert la nostra part: hem pagat les quotes exigides, en alguns casos fins a un 90% del pressupost inicial. Ens van dir que les obres es completarien al seu moment, però aquella data mai va arribar. És com si haguéssim comprat una casa sobre plànol, hi haguéssim abocat tots els nostres estalvis, ens haguessin promès que estaria llesta el 2008… i el 2025 encara no existeix. Ni casa, ni vida, ni confiança. I, pitjor encara, avui se’ns demana més diners.

El terreny continua ermat, sense carrers, sense serveis bàsics, ple de matolls i promeses que s’han anat trencant una rere l’altra. Cada nou equip de govern —CiU, PSC, CUP, ERC— ha reiterat la seva voluntat, però cap ha resolt el problema. Al contrari: hem hagut de contractar arquitectes, advocats i invertir temps i diners només per defensar el que ja vam pagar gairebé completament.

Aquest 2025 semblava que per fi les obres arrancarien: la urbanització es va aprovar definitivament amb un pressupost de 2,6 M €, però avui no hi ha cap màquina treballant. I l’ajuntament parla d’«ordenar» a l’empresa que comenci i de «gestionar sobrecostos sobre la marxa». Aquestes paraules —jurídicament indeterminades i altament perilloses— generen desconfiança i indignació: volem garanties que els suposats sobrecostos no acabaran repercutint sobre nosaltres de nou.

Els Pedregals són el símbol d’un model urbanístic injust i obsolet, que permet que els veïns paguin sense garanties, mentre les administracions s’escuden en la burocràcia.

No volem més promeses buides ni terminis sense complir. Demanem transparència, justícia i responsabilitat: que es concreti un calendari d’obres real, que es reconeguin els perjudicis econòmics soferts i que cap sobrecost sigui imposat sense el nostre aval.

Ja no demanem més promeses, ni més papers, ni més terminis impossibles. Demanem un compromís públic i per escrit de l’Ajuntament que cap sobrecost serà repercutit als propietaris. Hem pagat prou. Hem pagat massa. Hem esperat massa. Demanem un nou calendari d’obres verificable, amb responsabilitats definides i penalitzacions reals per a l’empresa i l’Ajuntament en cas d’incompliment. Demanem compensacions pels anys de perjudicis patits. Perquè darrere de cada parcel·la hi ha una història trencada.