Pujol serà jutjat moltes vegades

Des que va esclatar el cas, ha quedat clar que a Jordi Pujol només li preocupen dues coses: quin serà el càstig per als seus fills i com el jutjarà la història. Pel que fa a la primera qüestió, és de preveure que el gran, l’ínclit júnior, el milhomes que va demostrar la qualitat del seu criteri quan es va embolicar amb la Victoria Álvarez, i sobre les activitats fosques del qual s’havia advertit el president moltes vegades, pringarà de debò, mentre que la resta tindran penes desiguals; pel que fa a la condemna que pugui rebre el president, és evident que pesarà molt en la fotografia final de tot plegat, però a una persona de la seva edat -suposant que estigui viu quan hi hagi sentència- difícilment el trasbalsarà gaire. Per tant, el tema és com serà llegida la seva figura i com quedarà descrita en el futur. Això, ell ja no ho veurà. I, de fet, nosaltres tampoc.

No ho veurem perquè el retrat de Pujol serà reescrit moltes vegades. En els pocs anys que han passat des de la seva confessió ja ha rebut una bona colla de sentències diferents. La figura de Jordi Pujol és tan complexa i polièdrica, i la imatge que ens n’hem fet depèn tant de les filiacions biogràfiques, polítiques i identitàries personals, que cadascú es fa el seu propi judici intransferible, i el va matisant en funció de com evolucionen les seves emocions. Si no apareixen revelacions sensacionals poc probables, la vista que s’està celebrant en un polígon industrial de Madrid no alterarà aquest procés de digestió individual dels pecats de l’home que més ha influït en la Catalunya de la segona meitat del segle XX. L’editorial que cadascú s’ha anat escrivint internament anirà sent retocat, de la mateixa manera que, mentre alguns mitjans han anat repetint l’editorial que van esculpir en pedra el primer dia, en molts altres els posicionaments s’han anat refinant, com en el fur intern dels lectors. Per això, en realitat, Pujol ja ha estat jutjat moltes vegades, i no deixarà de ser-ho. El seu serà un judici fluid.

Els historiadors revisaran la seva figura cada dues o tres generacions. La versió més poderosa l’escriuran els vencedors, que formen part del magma cultural, polític i identitari dels qui el jutgen, però hi haurà altres versions, i aquestes aniran evolucionant, com ha evolucionat, per exemple, la imatge predominant de Francesc Cambó en cada moment històric. El catàleg de grans figures està ple de personatges amb ombres enormes. I periòdicament, el focus que els il·lumina o els enfosqueix es mou amb el vent del temps.