Pressupost

Sempre he mantingut que els governs de les diferents institucions han de tenir el pressupost aprovat a principis d’any. Últimament, tant a Catalunya com a Espanya això no és així i aquesta anomalia s’està instaurant com a costum. Els motius perquè s’ha arribat aquí són diversos, però la fragmentació parlamentària fa que cap dels grups que no són al govern se sentin interpel·lats per aprovar-los, fet que fa que els governs minoritaris no tinguin interlocutors per negociar.

El món local, que aquesta situació era força corrent, ho ha resolt amb un mecanisme un pèl enrevessat, però a part que és impecablement democràtic és molt eficaç. Aquests dies ho estem veient a l’Ajuntament de Barcelona. El govern porta els pressupostos al Ple, com que aquest no els aprova presenta una moció de confiança. Si la guanya queden aprovats els pressupostos, si la perd com ha estat el cas de Barcelona, la resta de grups han de presentar una moció de censura i guanyar-la abans d’un mes, si no és així queden aprovats els pressupostos.

Jo no dic que hagi de ser aquesta la solució per la Generalitat o l’Estat, però alguna fórmula s’haurà de buscar per trobar una sortida a aquesta paràlisi. No tenir pressupost no és bo per un país, atès que les inversions públiques s’alenteixen. L’any passat amb els ingressos extraordinaris dels fons Next-generation, la paràlisi no va ser tal, però és un cas aïllat i cal trobar una sortida pel futur.

En alguns països no aprovar el pressupost significa la dissolució del legislatiu i convocatòria automàtica d’eleccions. Potser sí que amb aquestes regles del joc, els grups minoritaris se senten més interpel·lats i fa que sigui més fàcil arribar a acords.

En el cas català jo estic esperançat que al final enguany puguem tenir pressupost. Sembla que només fa falta arribar a un acord amb Esquerra, atès que amb els Comuns ja hi és. Que Esquerra per segon any no voti uns pressupostos a Salvador Illa quan aquest, tot i que els havia guanyat a les eleccions, els hi va aprovar les vegades que ells el van presentar, no seria acceptable, o sí?

No ho sé, en el món independentista tenen una memòria molt selectiva i pot passar qualsevol cosa, però un fet així els ciutadans els ho farien pagar. A Esquerra ara no li convé jugar a l’extremisme, ja s’està veient com li va a Junts.

En l’àmbit d’Espanya, la cosa encara està més desmarxada. Junts ha dit que votarà no a tot. Per tant, és difícil que canviï de parer, ni que Puigdemont pugui tornar a Catalunya. I Podemos també ha decidit de trencar-ho tot. Ara, que el sostre de despesa ha estat refusat, és el moment perquè el president valori que cal fer.