Sobra bus o falta Manresa

Si els avantpassats medievals que van començar a estendre Manresa més enllà del Puigcardener haguessin tingut una mica de vista haurien dit: ep, abans de posar-nos a traçar carrers a la babalà i que ens surtin estrets i torts com el de Sant Miquel, hem de redactar un pla general urbanístic pensant en el dia que els futurs autocars hagin de girar xamfrans, resseguir rotondes i aturar-se a recollir passatgers. No ho van fer. Culpables? Se m’acuden uns quants coetanis nostres que no podrien tirar la primera pedra.

Pensem, per exemple, en els cervells privilegiats que van perfilar la reforma del pont de Sant Francesc, una obra important i necessària deslluïda per un pam de barana i un graó de vorera: els autobusos no poden desbordar l’espai que els pertoca com feien fins ara i, oh sorpresa, quan giren, no hi caben. L’Ajuntament al·lega que ja ho va advertir i que ha reclamat que se solucioni. A veure. De moment, el pont ens delecta cada nit amb una il·luminació singular que, vista des del carrer de sota, suggereix que uns veïns s’han entaulat al mig de la calçada i hi han muntat una verbena com si fos Sant Joan.

Tampoc no podrien brandar un dit acusador els responsables de la reforma del sector de l’Alcoholera, al costat de l’estació d’autobusos. L’antiga fàbrica ha estat substituïda per una promoció de pisos de dimensions considerables que, vista des del carrer de sota, grataceleja i tot. S’ha perdut un aparcament molt valuós, però la millora de la zona és indiscutible, rotunda. En canvi, no ha inclòs un realiniament del carrer de dalt, per on entren i surten cada dia centenars d’autobusos que no tenen espai per girar. Per què no s’ha aprofitat l’ocasió per resoldre el trencacolls que crea aquell gir a la carretera de Santpedor? Misteri.

Potser és mèrit dels mateixos que van traçar fa pocs anys les noves voreres de la Muralla de Sant Francesc, davant del Consell Comarcal. Quan s’hi troben de cara dos autobusos, cosa que s’esdevé constantment perquè allà mateix hi ha la parada de Valldaura, no passen. Aturen el trànsit i es van esmunyint centímetre a centímetre amb una traça que fa venir ganes d’aplaudir. Un parell de pams menys de vorera en el punt exacte on el carrer gira ho hauria evitat. Però no hi van caure. Ni tampoc no ho han corregit. Ni han tret uns quants cotxes de la zona blava per fer espai al punt crític. Això sí: per tal que la vorera absurda es vegi menys, van posar fanals i arbres de manera que, de nit, aquell tram queda fosc com una gola de llop i el punt negre es fa tan negre que esdevé invisible. Embussat, però invisible.