Carles III conquereix Manresa (en bus)

El 10 de juny de 1761 Carles III va emetre un «reial decret per fer camins rectes i sòlids», ja que «un dels destorbs capitals per a la felicitat pública d’aquests meus regnes és el mal estat en què es troben els seus camins per la suma dificultat i encara impossibilitat de fer-los servir en tots els temps de l’any». El monarca ordenava «que es facin sòlidament tots els camins convenients per a la utilitat comuna dels meus pobles, començant pels principals des de la Cort a les províncies», i dins aquests, els que menaven a Andalusia, Catalunya, Galícia i València.

Així va néixer la xarxa de carreteres radials, amb origen comú al quilòmetre zero de la Puerta del Sol. 264 anys després, la radialitat persisteix, com ho demostren dia rere dia les prioritats del ministeri corresponent, es digui de Fomento, d’Obras Públicas o de Transportes; el seu actual ministre, Oscar Puente, acaba de prometre una forta inversió per incrementar la velocitat de l’AVE Barcelona-Madrid mentre el corredor mediterrani avança a pas de tortuga coixa.

En canvi, no s’ha trobat el moment d’aprofundir en la segona part del decret, on s’estableix que «conclosos aquests [camins] es vagin executant tots els altres que assegurin la comunicació fàcil d’unes províncies amb altres i fins i tot d’uns pobles amb altres». Es veu que els camins radials encara no s’han «conclòs».

Si Espanya és radial, Manresa no podia escapar-ne de cap manera. Des d’aquell decret del segle XVIII ha estat un deure de tots els governs avançar cap a l’objectiu que tots els espanyols puguin viatjar fàcilment a la «villa y corte», i els beneficis d’aquesta directiva inapel·lable han arribat als manresans amb la futura licitació d’una línia d’autobús que els transporti a Madrid pel camí més curt i sense transbordaments; a cent per hora per autopista amb només una parada a Saragossa. Caldrà, això sí, que alguna empresa opti a explotar la concessió, que no és cap bogeria si pensem que la línia comença a Barcelona i la parada a Manresa seria «a demanda»: si ningú no compra el bitllet, el conductor passa de llarg.

L’autobús no és el mitjà més ràpid per a llargues distàncies en temps de cels saturats d’avions i d’alta velocitat ferroviària, però el ministeri considera que una ciutat de vuitanta mil habitants, i creixent, ha de tenir un cordó umbilical directe amb l’indret on bullen les neurones que regeixen l’Estat. Ves que les seves ximpleries no se’ns encomanin.