Congrés de Cultura Catalana

Des d’aquests comentaris setmanals sovint es posen de relleu problemes o aspectes negatius de la situació política o cultural que hagin estat notícia destacada durant els darrers dies. Sortosament, però, moltes vegades també hi ha temes o qüestions positives que val la pena de recordar o de tenir en compte. I així s’escau aquesta setmana mateix: ara fa cinquanta anys, a finals de 1975, es va constituir la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana, formada per personalitats tan reconegudes culturalment com Jordi Rubió i Balaguer, com a president, i Joan Miró, Joan Fuster, Francesc de Borja Moll i Pere Ponsich, com a vicepresidents. L’objectiu del Congrés era treballar per la normalització de la cultura catalana en un moment clau: a partir de la mort del general Franco, al novembre de 1975, quan començava una nova època que faria possible de treballar amb més llibertat i projecció pública. Doncs bé, si fa 50 anys, amb les dificultats que encara hi havia, es va portar a terme un Congrés de Cultura Catalana, és lògic que ara se’n convoqui un altre que replantegi la situació i fixi les línies d’actuació adequades a les circumstàncies actuals.

La feina a fer és molt gran i no s’acabarà fàcilment. Uns quants exemples evidents serien tenir en compte la importància de ser presents a les xarxes socials, promoure la catalanització progressiva de les noves onades d’immigració, reforçar la funció catalanitzadora de l’escola, mantenir una televisió catalana interessant i atractiva, assegurar els contactes i la col·laboració entre els mitjans de comunicació en català de Catalunya, el País Valencià, les Illes i l’Alguer, engegar campanyes per millorar l’ús del català en la retolació de l’exterior i interior de supermercats i botigues, etc. Tot plegat requereix molta feina i el suport d’entitats i organismes culturals i de les administracions públiques durant una bona temporada. La convocatòria d’un nou Congrés de Cultura Catalana podria contribuir a promoure aquest suport.