Què li passa a Manresa?

Quan una família creix i creixen les necessitats, els pares i avis col·laboren, sense preguntar-se qui té la responsabilitat o competència, per adaptar-se a la nova realitat, adequant l’organització i la llar per a satisfer les noves necessitats i tenir una convivència confortable.

Una ciutat és com una gran família que s’ha d’adaptar a mesura que creix i que creixen les necessitats dels seus habitants. Si no es fa, tot es complica.

Què està passant a Manresa? Doncs que no s’han fet ni els canvis ni les adaptacions que caldria. I, ara, els problemes afloren i compliquen la vida als manresans, que no en tenen cap culpa, però que en pateixen les conseqüències.

I per què no s’han fet els canvis o s’han fet malament? Doncs perquè els governants de la ciutat, que són els que n’han de tenir cura, o no se n’han preocupat o ho han fet de manera insuficient o diuen que no és de la seva competència. El resultat: un nyap.

Alguna cosa deu passar quan, amb poc temps, podem trobar diversos exemples:

El pont de Sant Francesc que és massa estret i els autobusos o camions no hi caben si coincideixen sobre el pont.

L’avinguda dels Països catalans que hauria d’haver estat una gran ronda de Manresa i, amb mig metre menys per carril del que tocaria, ha quedat esquifida i perillosa amb els cantells aguts i punxeguts de les vorades, atemptant contra rodes i llantes i contra els cossos de ciclistes i motoristes.

La nova parada d’autobusos del carrer Pompeu Fabra situada en l’únic tram d’un sol carril de tot el carrer i que, en hores punta, provoca grans embussos.

Del Bus que no passa pels carrers del Centre històric, diuen per manca d’oferta al mercat. Una empresa constructora d’autobusos, pròxima a Manresa, va oferir un model de microbús en proves, que s’ha venut a Madrid i a altres ciutats espanyoles i estrangeres, i, sembla ser, que a Manresa no va interessar.

Encara som a temps, entre tots, d’aturar l’obra del soterrament de FGC, imposada per l’administració, plena de dificultats tècniques denunciades i sense cap profit per a la ciutat.

Alguna cosa no s’ha fet bé. Que no es comuniquen les administracions competents? Que no es calculen bé les mides dels carrers? Que no es tenen en compte les possibles incidències en la mobilitat?.

Amb les facilitats de les noves tecnologies encara semblen més estranys aquests despropòsits que els manresans pateixen i en paguen doblement les conseqüències, tant en malestar i inconvenients com econòmicament.

L’Ajuntament, al Regió7 de 23 d’octubre, referint-se al Pont de Sant Francesc, diu que «vetllarà» perquè es resolgui el problema. I al Regió7 de 07 d’octubre diu que no acceptarà la titularitat fins que la Generalitat resolgui els problemes generats per tenir la calçada massa estreta. Només faltaria que ni ho fes!. No només és la seva obligació «vetllar» perquè les coses es facin bé sinó que tampoc pot acceptar el traspàs d’una obra defectuosa, que els manresans hauran de mantenir com a bona, si no vol incórrer en possibles infraccions.

No senyors de l’Ajuntament, governar no és això! n