La subvencioneta comercial

Els d’Amazon i qui els acompanya van incorporant els darrers models de gestió logística robotitzada i enginys d’IA. Estan a l’última. La Generalitat contraataca amb dotze subvencions en estudis sobre la viabilitat al comerç tradicional. Manresa, Berga, Igualada i la Seu d’Urgell estan entre les guardonades. Són diners públics llençats. Derivaran en un pla pilot per revitalitzar nuclis comercials en declivi.

Són informes similars i repetits en el temps per professionals “independents” que poblen els calaixos oficials. Aquesta és l’arma governativa per la defensa dels botiguers de les seves grans amenaces: primer foren les grans superfícies i després la compra en línia.

Com si fos una versió actualitzada dels plans quinquennals soviètics, ni que sigui per la similitud nominal, s’ha presentat a Vilafranca aquest “pla pilot” amb la poc habitual presència de dos consellers. Van dir que volen “donar una empenta a les botigues”. Compte amb empènyer sense sentit.

Sàmper i Paneque van desgranar els tòpics escoltats en tota mena d’administracions precedents. Són de cita (literal) obligada: “equilibrarem la transformació amb el manteniment dels signes d’identitat”. Faran un “mapa detallat del teixit comercial existent i una anàlisi qualitativa de l’oferta” i “uns plans especials per garantir una oferta comercial equilibrada que respongui a les necessitats del veïnat”. Usen llenguatge burocràtic per no dir res i dissimular la despesa inútil.

Acaben amb la traca inevitable (a hores d’ara fora de servei) passada de moda: “habilitarem un espai cooperatiu per actuacions conjuntes”. Com és norma, tot el que va amb cometes és “seu”. Algun dia caldrà fiscalitzar els dispendis d’aquesta dinàmica repetitiva i absent de resultats. La Generalitat pagarà les subvencions, un consultor ben situat als entorns de les conselleries del ram farà un document per cada ciutat amb “el mapa, el pla i l’estudi” del que parlen. És probable que en facin una presentació (o no) per acabar aquí mentre els botiguers, com qualsevol activitat privada, s’hauran d’espavilar per trobar el seu lloc i la clientela en aquest període de la humanitat digital. O perir com a emprenedors. A vegades és el millor. Sobretot si l’alternativa és submergir-se en idees d’altres des de despatxos d’aprenent de bruixot. Fins i tot rebre una subvencioneta més a la segona tanda d’ajudes després dels diners per gestors aliens pot ser pitjor. Posats en activitats que fa temps no funcionen pot fer que se’n perdin encara més.

Les iniciatives privades no han de ser dirigides des dels governs. Només cal que siguin legals i posar-los-hi poques traves oficials. Qui se la juga, normalment estudia bé si el comerç o la fàbrica té lloc al mercat. La por al fracàs i les conseqüències són els millors assessors. I són gratis.