El poder judicial que arrana per territoris

Els virus pandèmics com la Covid, la dermatosi nodular que mata el bestiar boví, o la grip aviària que ha fet pujar el preu dels ous perquè les gallines són infelices si estan tancades, i el pic de la grip que aquest desembre col·lapsarà el sistema sanitari no entenen de territoris, ni de ratlles frontereres als mapes, ni de llengües oficials o vehiculars, ni de religions: tiren pel dret i arranen infectats i víctimes, sense contemplacions. Igualen els éssers vius sense distinció possible. La justícia espanyola sí que sap de fronteres, distingeix i discrimina. Fulmina en funció del lloc de residència, de llengua, d’ideologia i de conveniència per al manteniment de la unitat de la pàtria. La cúpula judicial decideix i si diu que estàs infectat, llepes. Això és el que se’n dedueix de la teràpia que apliquen a tot el sospitós d’estar afectat pel virus català. El «càncer catalan», diuen molts dels que no paren per erradicar-lo i han trobat refugi en una judicatura disposada a tot. La persecució prèvia i la repressió permanent a tot el procés per la independència de Catalunya n’és un bon exemple. Com el menyspreu prevaricador i inusitadament rebel a aplicar la llei d’amnistia. O tota la història de Sixena inspirada en un sentiment profund de malvolença envers Catalunya que els polítics atien i la judicatura avala sense criteri científic. La mateixa manca de coneixement pedagògic amb què obliguen a aplicar un percentatge de llengua a les escoles, o quan imposaven mesures contràries a la ciència mèdica durant la Covid. L’última mostra del biaix intencionat: l’escarni al president Pujol abans d’enterrar-lo. Just tot el contrari de què estan fent amb Juan Carlos I, el Borbó que va perllongar el franquisme fins als nostres dies. No serà que el seu egregi currículum estigui mancat de proves que el podien condemnar per delictes fiscals, morals, corrupció i suborns. Però se li ha permès fer ostentació de la seva inviolabilitat i irresponsabilitat en qualsevol acte comès, i quan es mori rebrà homenatges d’estat, lloances i plors per acabar-lo d’emblanquinar. A Catalunya li urgeix trobar respostes a una actuació tan desvergonyida del poder judicial que actua en funció de la ratlla fronterera traçada deliberadament. El mal a combatre és estructural i, ves, com diu el seu guru, és cosa de tots, individualment i col·lectiva fer el que es pugui per recuperar la dignitat, la llibertat. Periodistes encotillats, mestres desmotivats, metges retallats, advocats menystinguts, empresaris honestos, esportistes admirats, estudiants rebels, ciutadans que volen pujar a l’ascensor social, catalans responsables amb sentiment de país tots hi tenen molt a dir, i votar assenyadament quan calgui elegir representants polítics.