L’energia de la femta

La bioenergia ocupa un lloc cada cop més rellevant a l’agenda energètica i climàtica de Catalunya. No només perquè permet aprofitar recursos orgànics —biomassa forestal, residus agrícoles, ramaders o urbans— per produir calor, electricitat i combustibles renovables, sinó també perquè constitueix una eina essencial per reduir emissions, reforçar la seguretat de subministrament i avançar cap a un model energètic més sostenible i circular. Catalunya ha d’impulsar instal·lacions que aprofitin el potencial agrícola, forestal i industrial. El full de ruta del Govern multiplica per 3,5 la producció de biogàs en cinc anys i estableix les bases d’una bioeconomia circular amb energia, residus i fertilitzants avançats. A Catalunya, la biomassa procedeix de la gestió forestal, biogàs dels residus orgànics municipals, fangs de depuradora, abocadors controlats, residus agroalimentaris i dejeccions ramaderes.

Són informacions que m’han interessat conèixer de l’entrevista que la revista RETEMA ha fet a Anna Camp Casanovas, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), on desenvolupa les previsions de l’estratègia catalana del biogàs, encarrilada, fa un temps, pel conseller republicà David Mascort; i que ha estat elaborada de forma conjunta amb els departaments d’agricultura, medi ambient i energia.

A Catalunya, la biomassa forestal ha avançat en instal·lacions domèstiques de petita escala i xarxes de calor urbanes que abasteixen col·legis, centres de salut o poliesportius, a més de calderes industrials més grans. Avui, hi ha al voltant de 5.000 calderes en funcionament amb una potència total de 450 MW.

Pel que fa al biogàs, hi ha 74 plantes en explotacions ramaderes, centres de tractament de residus, indústries, depuradores urbanes i dipòsits controlats. La seva producció ronda els 600 GWh, destinats principalment a electricitat. El 2021 va començar la injecció de biometà a la xarxa gasista i Catalunya té 7 de les 13 plantes operatives a l’Estat. Val a dir que a Europa ens porta anys d’avantatge. Estan en marxa, des de fa anys, més de 21.000 plantes de biogàs, mentre que aquí els projectes, molts cops, han de superar obstacles burocràtics de tramitació.

En tot cas, l’Estratègia Catalana del Biogàs 2024-2030, fixa l’objectiu de multiplicar per 3,5 la producció actual en cinc anys. Cal gestionar mitjançant digestió anaeròbia més de 8 milions de tones de materials orgànics. D’aquí en sortirien fertilitzants de valor afegit tancant el cicle de la bioeconomia circular. La valorització material de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics, es fa després de l’etapa de digestió anaeròbia i es processen per aconseguir fertilitzants de més valor afegit i sense olors; o també, aigua per a reg.

Per avançar en aquesta direcció, es proposa un model de plantes distribuïdes al territori per absorbir el que surt dels qui produeixen o gestionen residus. Un model descentralitzat de producció i consum d’energia renovable, amb participació d’agents locals i amb possibles comunitats energètiques. Es calcula que el món rural té un 32% del potencial estimat. La resta prové de la indústria agroalimentària, la fracció orgànica de residus municipals, els fangs de depuradores i els abocadors, materials més concentrats a zones urbanes. I la Generalitat ha endegat diverses línies de suport per a la implantació de diverses instal·lacions de bioenergia. I també ha impulsat una xarxa d’oficines comarcals per a la transició energètica i una xarxa per a l’àmbit empresarial, que ajudaran les empreses, especialment les petites i mitjanes, a descarbonitzar processos.

L’agència ACCIÓ ha identificat 365 empreses vinculades a la bioenergia. Existeix també el Clúster de Bioenergia de Catalunya. Hi ha moltes empreses europees que han buscat aliances amb empreses catalanes: empreses d’enginyeria i de consultoria ambientals i un sector industrial avesat a buscar solucions innovadores per disminuir el consum d’energia.

Les previsions de futur per a la bioenergia són d’avenços en el coneixement i la comercialització de línies de síntesi de biocombustibles amb tecnologies termoquímiques o bioquímiques. També, que la biomassa continuarà utilitzant-se per a usos tèrmics al sector residencial i de serveis, com calefacció i aigua calenta. I en processos industrials vinculats a l’obtenció i la gestió de recursos, com ara fusta, agroalimentació, ciment, calç o guix.

Les energies renovables tèrmiques es preveu que augmentin i passin del 4% actual al 21,8% del consum final el 2050, gràcies als gasos renovables (biogàs i hidrogen) i als líquids renovables (bioquerosè).

Si en un camp queda clar què vol dir economia circular, és en aquest. Materials orgànics que acabarien podrint-se, que serien un perill, com la densitat forestal combustible, o que incrementarien la saturació de les deixalleries del passat, acaben esdevenint, o bé energia utilitzable per l’estalvi energètic i per rebaixar la taxa de contaminació per CO2, o bé esdevenen materials reutilitzables en forma d’adob, aigua o d’altres substàncies.