Un any i mig per rematar la feina

Queda any i mig per unes eleccions municipals que, segons sondejos i sensacions compartides, poden modificar substancialment la composició dels plenaris. Potser no, potser al final s’imposen la prudència i la continuïtat, però, per si de cas, els diferents equips de govern faran bé de trepitjar l’accelerador i deixar tanta feina feta o encarrilada com puguin. A Berga, a més, els 12 anys de govern CUP (amb ERC com a soci minoritari els darreres 6) hauran estat el període més llarg de tota la història de la ciutat amb un govern municipal d’esquerres. Per cert, que aquesta dada sens dubte remarcable no la destaqui ningú és també simptomàtic de com està la ciutat i la política en general.

En tot cas, passi el què passi d’aquí a 19 mesos, els veïns i veïnes de Berga el balanç ja el tenim mig fet. Amb l’anunci del trasllat de la parada del bus, hem entès -tot i que ningú ens ho ha dit- que finalment aquesta legislatura tampoc serà la de l’estació de busos (i ja en van quatre o cinc...). I com que el casc antic està pendent d’un pla de barris que tardarà a arribar -si arriba- i la Rasa dels Molins continua eternament encallada, l’única possibilitat (cada cop més remota...) de veure una obra de grans dimensions aquesta legislatura és als Pedregals 2.

Malgrat això, aquests dotze anys, i sobretot els darrers vuit, no hauran estat anys perduts per la transformació urbana de Berga. Per raons que crec que no s’han debatut prou, no s’ha fet urbanisme amb majúscules, d’aquest que canvia els plànols d’una ciutat, però sí que s’han fet intervencions localitzades i quirúrgiques, però molt necessàries i oportunes. La majoria s’han centrat en el que és el cor i el principal escenari de socialització i construcció ciutadana de les ciutats europees: les places. Se n’ha obert una de nova al carrer Harmonia, s’ha civilitzat després de dècades d’ignomínia la plaça de la Creu, s’acaba de fer nova la de la Font del Ros i sembla que es vol refer també aviat la de Santa Eulàlia, clarament anacrònica i desaprofitada. Queda damunt la taula la imprescindible i estratègica reforma de la plaça de les Cols que tant de bo la vegem el 2027. Jo, però, i veient que el futur polític és incert, m’atreveixo a instar l’ajuntament a què posi tota la carn a la graella -i si no hi ha prou tall que en vagin a buscar a fora- i s’atreveixin amb un meló complicat, però amb un potencial enorme: la cèntrica i ben dimensionada plaça (actualment un aparcament/descampat) Cim d’Estela. No ho veurem abans de les eleccions, ja ho sé, però a iniciar el debat, a fer un primer concurs d’idees, i fins i tot a licitar les obres, potser sí que hi som a temps.