El Pla de Govern, brúixola estratègica

El nou Pla de Govern arriba en un moment decisiu per al país. No és només un catàleg de propòsits: és una brúixola per a una dècada en què Catalunya es juga la capacitat de continuar sent un territori pròsper, cohesionat i digne. I, en aquest horitzó, la Catalunya Central hi té un paper insubstituïble. Per això el Govern ha impulsat el vehicle informatiu del Pla de Govern al territori, que vol explicar de manera clara i entenedora què és el Pla, com es desplega i quines actuacions s’hi realitzen, així com les línies estratègiques en els àmbits social, econòmic, de la mobilitat, de la salut i en tants altres que afecten la vida quotidiana. És un exercici de transparència que vol apropar l’acció pública a la ciutadania.

Som una terra que ha viscut de primera mà les febleses del model productiu: desindustrialització, fuga de talenti desigualtats territorials. Però també hem demostrat una capacitat de resistència admirable. Per això moltes de les prioritats del Pla ens toquen de ple. Reindustrialitzar fins al 22% del VAB industrial no és una xifra freda: és tornar a donar impuls al Bages, diversificar l’economia al Berguedà, reforçar l’agroalimentació a Osona o consolidar el Moianès com un espai d’innovació i nova indústria. És feina estable i futur per als joves.

La voluntat de situar Catalunya entre les 50 regions més innovadores de la Unió Europea s’alinea amb una Catalunya Central que ja respira recerca i coneixement: universitat, salut, empresa i tecnologia conviuen i generen valor. Enfortir la recerca, la Formació Professional integrada i la digitalització significa donar continuïtat a un ecosistema que pot créixer encara més i transformar sectors sencers.

El Pla també mira de front reptes que aquí són urgents: l’habitatge assequible, la transició energètica i la gestió sostenible de l’aigua. Accedir a un habitatge digne continua sent complex a Manresa, Vic o Solsona; el potencial renovable del territori pot ser clau per avançar cap al 50% d’autonomia energètica; i assolir un 70% d’autonomia hídrica el 2027 és imprescindible després dels episodis recents de sequera.

En salut i benestar, el Pla fixa objectius que el territori reclama fa anys: reduir llistes d’espera, reforçar l’atenció integrada i posar la salut mental al centre. En una zona envellida i amb nuclis dispersos, aquestes polítiques són essencials. També ho són les mesures per combatre la pobresa, la violència masclista o per garantir una educació equitativa i de qualitat.

El vehicle informatiu del Pla de Govern al territori acaba de fer parada a Manresa. Aviat serà a Vic i a Moià, i l’any vinent recorrerà la resta de capitals de comarca de la Catalunya Central (Berga, Prats de Lluçanès i Solsona) per explicar, escoltar i, sobretot, fer entendre cap a on vol anar el país.

Aquest Pla vol cosir el territori i situar la vida de les persones al centre. No resoldrà tots els reptes de manera immediata, però ofereix un marc exigent i coherent. El pas decisiu és convertir-lo en resultats tangibles. I la Catalunya Central hi està cridada a ser protagonista.