Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | A TEMPO

Vidiella, Liszt, Leonor i Gósol

El gran pianista i pedagog Carles G. Vidiella (Arenys de Mar 1856 – Barcelona 1915), considerat un dels millors concertistes de piano del moment, fou un fidel estiuejant de Gósol. El 20 d’abril de 1902 va interpretar, al Teatre Novetats de Barcelona, en un concert memorable, les quinze Rapsòdies hongareses de Liszt, que va preparar a Gósol.

Ho explica M. Salomé López Quintilla, un testimoni que recull Joan Miquel Hernández i Sagrera a L’escola pianística de Carles G. Vidiella, amb aquestes paraules: «Per poder-ho preparar necessitava estar apartat, poder-se concentrar. I llavors la Leonor, la minyona, li va dir: -escolti senyor, vostè vol estar apartat?, vagi al meu poble!- I va anar a Gósol, al Prepirineu, desmuntant el piano de Barcelona. En aquella època era tota una aventura anar a Gósol. Es va aïllar com un monjo a Gósol! Com ens agradaria saber més coses de la Leonor!

Abans que el públic de Barcelona pogués admirar la interpretació de les Rapsòdies hongareses de Liszt, a Gósol feia dies que en gaudien! Les quinze peces de les Rapsòdies, s’escoltaven des del barri de la Guàrdia al de l’Obac. Les notes devien entrar, aquell estiu de 1901, per les finestres obertes de les cases, i en devien sortir per les portes, per resseguir camins enllà, fonent-se amb un paisatge d’una bellesa aclaparadora.

No sabem quin piano s’emportà Vidiella a Gósol. El 1893 en tenia un, probablement de cua, de la casa barcelonina Estela, Bernareggi y Cía que el 1897 venia una mitjana de 250 pianos anuals.

Creiem que el piano que s’emportà a Gósol era un de paret que un tècnic de la fàbrica barcelonina es devia encarregar de desmuntar, tornar a muntar i afinar, tot i que és probable que aquesta feina, indispensable després d’un llarg i difícil viatge a llom de mula. I és que el 1901 el tren del Llobregat només arribava fins a l’estació de Cal Rodal i probablement Vidiella va fer la ruta per Ripoll.

No cal dir que veure arribar a lloms de mula el piano desmuntat, i veure’l muntar i afinar en una de les habitacions de Cal Tampanada, amb vista a la plaça del Canemar, i al final de l’estada fer l’operació a l’inrevés per tornar a dur el piano a Barcelona, degué ser un magnífic espectacle que només la gent de Gósol va tenir el privilegi de presenciar.

Vidiella va tornar a Gósol els estius següents. La premsa de l’època se’n va fer ressò, anunciant l’arribada del pianista... sense fer esment del piano.

Tracking Pixel Contents