Alarma porcina

La població ocupada en el sector primari -agricultura i ramaderia- és l’1,4% de total de treballadors. La meitat són assalariats i una bona part són estrangers.

La indústria càrnia és el principal sector dins de l’agroindústria catalana amb un volum de negoci superior als 10.000 M€. Les exportacions són el 75% de la producció.

La desinformació generalitzada ens fa creure que l’amenaça de la pesta porcina africana potencialment contagiada pels porcs senglars seria la ruïna dels pagesos. És cert que la majoria dels pagesos ramaders enganxats al sistema d’integració estan atrapats en una cadena de valor que no controlen.

Les xifres ens mostren que, encara que els petits ramaders seran segur els pitjors parats amb aquesta crisi, el “sector porcí” són, en realitat un lobby empresarial de poder creixent molt important a Catalunya des de fa unes quantes dècades.

L’engreix de porcs en les nostres macrogranges es fa gràcies al creixement del monocultiu de soja amb forts impactes ambientals a regions de gran valor ecològic com El Cerrado del Brasil, amb la contaminació dels nostres aqüífers a causa dels purins, el desplegament d’instal·lacions de tractament dels residus ramaders i d’escorxadors, que amb l’excusa de la generació de biogàs, incrementen aquests impactes ambientals. Per no parlar de les emissions de CO₂, de metà i d’amoníac o del consum d’aigua d’explotacions i escorxadors que representa un equivalent al 50% del consum domèstic del país.

I els empresaris, grans beneficiaris de les ajudes de la Política Agrària Comuna europea (PAC), s’afanyen a despatxar els treballadors dels escorxadors, mal pagats, la majoria estrangers explotats -abans per falses cooperatives, ara per ETT. Aquests mateixos negociants s’asseuen a la taula del govern per parar la mà per tal que la Generalitat els eixugui les baixades de beneficis amb els rescats.

Però no escarmentarem. El model agroalimentaril actual ens porta per molt mal camí. Els seus riscos sanitaris són molt grans, els impactes ambientals són enormes, tan grans com els guanys dels pocs que controlen el sistema. I, malauradament, els diners públics que haurien d’anar a parar als pagesos resistents que malden per una altra forma de cultivar la terra per la via de l’agricultura regenerativa, o la ramaderia extensiva, es gastaran en rescatar guanys dels generadors dels problemes d’un sistema pervers.