Austràlia contra el gratinat de cervells

Qualsevol responsable de qualsevol servei educatiu o de qualsevol institució social o sanitària amb qui parlis et diu el mateix, amb unes paraules o amb unes altres: el món de 2025 està fregint el cervell dels joves. I una part molt important d’aquest món tòxic són les pantalles, en les seves diverses formes.

Sí, hi ha més coses: la immensa majoria d’infants viuen en famílies petites, amb veïns desconeguts, en carrers on ja no hi ha botigues i en barris anònims. Cal una tribu per educar un infant, i la tribu ha desaparegut. Ara el més habitual és viure en petites cèl·lules familiars que proporcionen una sobreprotecció coherent amb el fet que els menuts són una espècie escassa que haurà de sobreviure en un món cada cop més hostil. Sí, hi ha tot això, i hi ha la substitució del cicle polític que ha portat el món occidental a la seva edat d’or per un altre cicle dominat per la desesperança i, per tant, pel totalitarisme, que és el virus que genera la gent enfadada. Però si tot això conforma el forn en què estem coent la nova generació, les pantalles en són la gratinadora que els torra començant pel cap, i molt ràpid.

Austràlia acaba de ser el primer país que ha intentat fer-hi alguna cosa per llei. Els menors de 16 anys no podran ser admesos a la mamella que nodreix la canalla, dia i nit, de continguts infinits concebuts per enganxar-los, encara que sigui pagant el preu de deseducar-los i sotmetre’ls a una combinació de pressions i expectatives que estan arrasant la seva salut mental. Naturalment, la reacció dels afectats ha estat buscar vies per saltar-se la prohibició, i moltíssims adults han reaccionat amb l’esperable combinació d’escepticisme, negacionisme, cinisme i llibertarisme. Tant se val: funcioni o no, Austràlia obre el camí llançant a l’aire una idea senzilla: no anem bé i cal fer-hi alguna cosa. Amb el temps anirem veient què.

Caldria bé recordar que el tabac ens ha estat matant durant dècades mentre la indústria tabaquera deia més o menys el mateix que ara diu Musk; les prohibicions que semblaven inviables no només han estat possibles sinó que funcionen perfectament. Convindria revisar també la sinistra història del plom de la gasolina, per exemple. I tantes altres. En un món on es regula tot fins a extrems caricaturescos s’ha de poder evitar, per exemple, que als deu anys els caigui a sobre una llosa brutal de pressió estètica, que puguin veure pornografia i que els oferim uns friquis analfabets com a models a seguir. ¿Qui diu que no es pot fer? S’ha de fer!