I si rebenta la Baells?

No confonguin el titular amb una fira de vins de nom quasi idèntic a la del Konvent de Cal Rosal celebrada cada any a la primavera. Tampoc no és un exercici de sensacionalisme per atraure lectors, l’obsessió obscura dels columnistes. Des de Protecció Civil i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han preparat un pla d’emergència perquè, segons les seves pròpies afirmacions: «el risc zero no existeix».

A partir d’aquesta baixíssima probabilitat han establert unes accions i les han explicades a la població en una jornada pública. Si tal cosa passés, les poblacions afectades serien: Cercs, Berga, Avià, Olvan, Gironella, Casserres i la resta de pobles a continuació de la ribera del Llobregat cap avall. Cal matisar aquí la generalitat dels experts. El nucli de Berga, la capital, i d’altres pobles com Cercs o Casserres quedarien fora de perill. En aquests llocs els efectes d’un trencament del pantà afectarien «només» els nuclis disseminats o colònies properes al cabal. Tot i aquesta precisió, els afectats serien milers de ciutadans amb el riu a prop o bé a tocar de casa seva. Aquella remor agradable de l’aigua discorrent es podria tornar un malson. L’última riuada desbocada va ser el llunyà novembre de 1982. A Sallent hi va passar un impressionant volum de tres metres d’alçada. Gran part del poble fou evacuat, igual com altres més amunt amb ponts trencats i danys molt importants.

La proposta més cridanera del pla és la instal·lació de dotze sirenes d’avís a la població. Al costat de la nova «Via verda» a Cal Bassacs se’n pot veure una. És molt més que una sirena, és una torre altíssima amb setze botzines imponents i alimentació solar. Sembla una d’aquelles instal·lacions a zones de guerra per avisar de bombardejos. Si algun dia s’activen, espero que en format de prova, el soroll emès serà terrible, pitjor que el de les set trompetes de Jericó. Hi ha un codi que caldrà saber interpretar: un so estrident i repetitiu significarà una alarma i un de sostingut indicarà que la contingència ha passat i l’aigua ja és avall.

Sense perdre de vista l’opinió dels tècnics respecte del baix risc de ruptura, si tal cosa passés (la ruptura total) l’aiguat seria a Gironella al cap d’un quart d’hora i molt abans a Cal Rosal. Aquest seria el marge per reaccionar. També el 1982, es va trencar el pantà de Tous, al País o Comunitat de València. La columna d’aigua va arribar a Riba-roja (a dotze quilòmetres) al cap de vint-i-cinc minuts.

Les recomanacions dels oficials sobre com actuar en cas d’un incident d’aquesta mena són d’aquells de quan fa calor cal posar-se a l’ombra. Jo hi afegiria que en cas de sonar les botzines s’ha de córrer sense mirar enrere. I al kit «Parlon» de supervivència vivament recomanat per la consellera d’Interior per tenir a casa tots, els residents a vora dels rius hi hauran d’afegir una armilla salvavides per familiar.