I si toca?

Soc dels que no compro loteria mai. Mai? Gairebé mai. Gairebé? Sí, i que el gairebé es converteixi en mai depèn només de si m’ofereixen loteria. Si me l’ofereixen gairebé sempre en compro. I si qui me l’ofereix és algú conegut, llavors el gairebé es converteix en sempre. No fos cas que m’hagués de penedir. A banda dels coneguts hi ha els llocs on acostumes a anar que, quan hi vas, veus sempre el número de loteria penjat al taulell. Llavors el que faig és mirar de no veure el número, de no fixar-m’hi. I sobretot miro d’evitar que me l’ofereixin. Perquè si me l’ofereix algú conegut d’un lloc habitual llavors compro. Pensant a guanyar? No, pensant en la ràbia que em faria si els toqués i no m’hagués tocat tot i haver-me’n ofert. Si passa això sempre pots fer-te l’harakiri. És per això que des de mesos abans passo per la vida intentant esquivar que ningú m’ofereixi loteria i procurant no fixar-me en cap número en concret. No és una travessia fàcil. L’any passat, a l’estiu em vaig perdre en un deliciós hotel d’enmig del no-res de l’Aragó i quan més tranquil estava vaig veure el número de loteria a recepció. I no el vaig comprar. Durant les setmanes següents vaig estar molt temptat de trucar i dir-los que me’n venguessin un, però no ho vaig fer, I durant les setmanes següents i fins al dia del sorteig vaig estar resant perquè la loteria no els toqués. Això no és viure. No es pot viure no desitjant el bé dels altres. Per això, tot i que les possibilitats que et toqui són remotes, mentre em repeteixo aquesta realitat universal penso que, coi! Però sempre toca a algú i els veig a la tele ruixats estúpidament de xampany, Faria jo coses estúpides com aquesta si em toques. Ho dubto, però ves a saber. O sigui que han de saber que ara que ja falta pocs dies pel sorteig i que molts dels números ja estan venuts i que ha baixat a intensitat de les temptacions que ens veiem soferts per comprar loteria de tutti quanti, començo a respirar de nou. Ja no m’hauré d’amagar tant, I mentrestant em miro els anuncis de les loteries. El de l’espanyola sempre mirant de tocar la fibra i els de la grossa mirant de tocar la gaita. Doncs mira, l’anunci de la grossa de Cap d’Any, que al costat de l’espanyola no és tan gran, enguany va d’això de no comprar a llocs on hauries d’haver comprat. I jo que no compro mai loteria a casa sempre n’acaba caient alguna mentre intento no pensar en cap lloc on he estat, en totes les ofertes rebutjades i en esperar que toqui a algú, però que, si us plau, no m’hagi de penedir de res. I això no és viure, I comprar tota la loteria que se’t posa al davant tampoc, Ah! I el número aquell de l’hotel a l’Aragó on vaig anar i no vaig comprar… No va tocar. Ho sé del cert perquè, no en tinguin cap dubte, vaig estar-ne pendent. Molt pendent. No saben el neguit que tenia.