15è Nadal al Catà

«La tradició no és la veneració de les cendres, sinó la preservació del foc» deia el compositor i director d’orquestra Gustav Mahler. I això és exactament el que hem procurat de fer durant aquests 15 anys. El Nadal al Catà ha estat un projecte de cohesió i transformació social a través de les arts. El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres i Fum fum fum. Poesia, teatre, música i, fins i tot, dansa han estat eines pedagògiques de primer ordre. D’acollida i d’aprenentatge. Per saber on som i saber qui som. No només aprenem qui són en Llucifer i en Satanàs. Ens posem a la seva pell disfressats, maquillats i pentinats com els personatges reclamen. «Lluquet!, i quina por que tinc! Jo me’n vull tornar al Catà» brama el nostre Rovelló després de fer campana amb en Lluquet i veure’s perdut per les Marcetes. «Acoteu el cap, serps odioses! Allunyeu-vos del Catà» diu Sant Miquel apuntant amb l’espasa a un Satanàs vençut i humiliat. Alumnes que els costa aprendre les taules de multiplicar o el pretèrit imperfet, esmercen hores i esforços a estudiar Dinar de Nadal de Lola Casas. O fan emmudir la platea, recitant amb un sentiment que nua la gola, els versos de Salvat-Papasseit: «Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som- Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l’hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar». O vencent una vergonya descomunal, pugen dalt l’escenari per cantar de solista una estrofa de la Pastora Caterina o d’El burrito sabanero, una nadala veneçolana que fa furor. Abans de sortir, mal de panxa i ganes d’ arrencar a córrer, però després una satisfacció immensa d’haver-ho fet, i d’haver-ho fet bé. I els aplaudiments. L’aliment dels artistes. «M’he sentit com una superestrella!» em deia una alumna un cop abaixat el teló. Reina encara que sigui per un dia. Que a la vida hi ha moments de tot i tenir una motxilla de bons records és una guardiola per a quan vinguin mal dades. Fa just quinze anys que el professor de visual i plàstica, Carles Perramon; el professor de català, Ramon Fontdevila, i l’actriu Alícia Puertas vam fer pinya tots quatre i ens vam arremangar per crear aquest projecte nadalenc - inspirat en un guió cedit per l’Escola Joviat. Gràcies, Jordi Vilaseca!- tan engrescador. Era un equip del sí a tot. Un equip de somni. Fa temps que la vida ens ha dut per diferents camins, però avui que representem el 15é Nadal al Catà, us vull dir - Alicia, Carles i Ramon- que per anys que passin sempre tindreu un trosset del meu cor reservat per a vosaltres. Vostre i només vostre. Gràcies eternes.