La promesa d’una vida millor

Aquest 2025 ha estat un d’aquells anys que hem viscut perillosament; potser no n’hem estat conscients -per voluntat pròpia o no- però, certament, la sensació de revolts i alts i baixos cada vegada més pronunciats ens ha acompanyat per diversos motius: en l’àmbit global, i també des de la proximitat. Només cal mirar una mica pel retrovisor de l’actualitat.

Els signes palpables i objectius sobre la necessitat d’un canvi de paradigma són visibles a tots els ulls, encara que ens entestem a mirar cap a una altra banda. El progrés, entès des de la perspectiva del creixement econòmic i amb aquest únic objectiu, trontolla i mostra signes clars d’esgotament; es respira l’aire del qui dia passa any empeny, de viure la vida des de la perspectiva tàctica i de supervivència pura, sense aprofundir en allò que hem de canviar per tal que el món també canviï.

La promesa d’una societat del benestar ha de deixar enrere la categoria d’aspiració per esdevenir el paradigma de futur. El creixement a qualsevol preu ha tocat sostre i els seus efectes col·laterals -plasmats en desigualtats extremes, la crisi climàtica, el deteriorament de la salut mental i la pèrdua de cohesió social-, són fets que no podem ignorar i que hem de combatre de totes.

Afortunadament, comencem a comptar amb veus que proposen un canvi de paradigma profund i transformador: una metamorfosi que ens permeti passar d’un sistema orientat al capital a un model que situï el benestar de les persones i del planeta com a objectiu principal del desenvolupament. Aquesta és la missió que es proposen projectes com la World Happiness Foundation, fundació que neix com a plataforma per portar a la realitat aquest nou paradigma, detallat al llibre ‘Happitalisme: Un nou sistema per a un món feliç’.

Lluny de ser una utopia naïf, com molts de vosaltres estareu pensant en aquest moment, el llibre escrit per Luis Gallardo i Javier G. Campayo, es constitueix com una proposta basada en evidència científica i experiències reals. Parteix de la idea que la inversió en benestar no és una conseqüència del progrés, sinó el seu motor a llarg termini. Això implica repensar indicadors, polítiques públiques i sistemes educatius, incorporant dimensions com la salut mental, la cohesió social o el respecte als límits planetaris.

Us sona la música? Possiblement sí: aquesta és la base dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que les Nacions Unides van concebre des de la perspectiva de l’emergència de revertir problemàtiques greus quan, en realitat, s’haurien de veure com un marc per identificar allò que ja funciona i ampliar-ne l’impacte.

La transformació que tenim al davant és profunda; requereix lideratge, valentia i una nova manera d’entendre el progrés. Si el capitalisme ha esgotat la seva promesa, el futur implica construir sistemes més solidaris, inclusius i sostenibles. No per créixer més, sinó per viure millor.