Sánchez per estona

Caldrà més que tres puteros, quatre xoriços i una conxorxa de jutges corruptes, pseudoperiodistes i polítics de la dreta autoritària per fer caure a Pedro Sánchez.

Alguns volen fer veure que som al final i d’altres s’ho creuen, començant les traïcions. Junts van ser els primers sota els suposats incompliments, després van venir els de Podemos, se suposa perquè el govern és poc radical. I ara comencen les amenaces dels socis de govern Sumar amb Els Comuns inclosos, dient que el govern necessita una renovació a fons. Que vaguin en compte que el president no els hi agafi la paraula i els substituïts siguin ells.

Tot això passa mentre d’arreu arriben missatges de qualificacions molt positives a l’acció d’aquest govern, ha passat de ser una rèmora per Europa a liderar-la, amb polítiques progressistes que contradiuen les modes de les dretes autoritàries ultraliberals. Les reformes progressistes que han portat a reformular el mercat de treball de dalt a baix, les millores del sistema de pensions, fa que la bonança general de l’economia aquesta vegada estigui més ben repartida que en el passat. És cert que el mercat de l’habitatge no s’ha pogut regular, però amb una mica més de temps tot arribarà.

L’any vinent és l’any de Catalunya i, per tant, no el podem deixar perdre. El tancament de manera definitiva de l’amnistia, que tot i els seus defectes, ha estat l’element clau que ha segellat l’ambient enrarit i, a voltes amargat, que es respirava a la nostra societat. I per fi el nou finançament. Els elements clau estan acordats entre els dos governs, només falten alguns pocs serrells per poder dur-lo a les Corts. Aquestes dues realitats serviran perquè les dretes i els pseudomitjans d’informació facin molt soroll, però el fet és que una vegada més els ciutadans hi sortirem guanyant.

Pedro Sánchez té mirada llarga, com bon estrateg té una facilitat tàctica que li permet eludir les trampes que li posen en el dia a dia, però per ell, l’important sempre és a llarg termini. Aquest 2026 acabaran d’arribar els fons europeus i caldrà continuar administrar-los amb intel·ligència perquè ens ajudin a créixer. Espanya no pot deixar-los escapar, els necessitem per continuar modernitzant la nostra indústria transformant-la per convertir-la amb la punta de llança de la indústria verda europea. Hem de poder continuar aprofundint en la independència energètica que tan bons resultats ens està donant. La batalla de l’energia nuclear també es juga aquest any i si l’aconseguim fer irreversible per fi podrem fer realitat el somni dels nostres grans. Nuclears, no gràcies.