Províncies i demarcacions

Fa uns dies encapçalava la portada del diari un titular que deia «Gósol vota canviar de demarcació». Al llegir-ho se’m van posar automàticament en marxa les neurones encarregades de la traducció simultània i en mil·lèsimes de segon vaig interpretar que a Gósol havien decidit canviar de província. No me les vull donar de més llest que els altres però m’imagino que no tothom ho deuria entendre amb la mateixa rapidesa. També he de confessar que la meva habilitat té la seva explicació: m’he empassat moltes hores de TV3 i això m’ha suposat un gran entrenament mental per traduir el seu argot de biaix polític al llenguatge del carrer. A TV3 i a certs mitjans de la seva òrbita que entenen la divisió provincial com una imposició aliena a la realitat catalana, «província» és una paraula vetada. Esprement-se el magí per veure com s’hi podien referir sense haver-la de pronunciar, un bon dia la van començar a substituir per «demarcació», que és un terme ambigu. Podria ser una demarcació comarcal, judicial, eclesiàstica... però en el vocabulari de la seva particular «Formació de l’esperit nacional» (FEN) han acabat inculcant als seus deixebles que demarcació vol dir exactament província. De manera que si han d’esmentar la província de Girona parlen de «la demarcació de Girona», o de «les comarques gironines», i això els fa feliços. De fet no fan cap mal a ningú, ben al contrari: si t’ho mires amb distància, quan veus com s’hi escarrassen fins i tot fan riure.

Fa un parell de mesos, en la mateixa línia i en una secció del diari dedicada al medi ambient, un altre titular parlava de «Les aus que arriben a l’Estat per passar-hi l’hivern». Allà on d’una manera natural haguéssim escrit «Espanya» o, potser millor encara, «la península», qui ho va redactar va posar «l’estat». Només li faltava dir que venien procedents de la república francesa. Barrejar la informació amb una classe de doctrina potser no és la millor manera d’arribar a la gent, però això, segurament, és el que menys els importa.