Sous públics, sous privats

Fa pocs dies, tots els mitjans de comunicació van oferir, el llistat de sous, de totes les alcaldies d’Espanya, en un exercici d’informació pública i transparència. Aprofito per recordar que aquestes dades estan disponibles al llarg de tot l’any, des de fa ja molt de temps.

Si algú se’l mira detingudament, veurà unes xifres que com tot a la vida, alguns hi voldran veure sous elevats, i altres, molt per sota dels que rebrien en el sector empresarial. També vull recordar que hi ha uns quants milers que no cobren res. És a dir, no tenen sou fixat, i només reben algunes indemnitzacions per assistència a comissions, juntes de govern i plens municipals.

Espanya, amb 8.132 ajuntaments, dels quals 947 estan a Catalunya, té un munt de pobles petits o molt petits, la majoria dels quals es troben en aquesta situació de no disposar de sou, i tenir només algunes compensacions econòmiques, en funció de reunions concretes. I alguns, ni tan sols això. És complicat regular sous públics, amb aquestes enormes diferències de grandària i disponibilitat financera, tenint en compte que els sous municipals surten de les arques municipals. A Catalunya, és cert que existeixen unes aportacions de la Generalitat, destinades al pagament de sous de les petites alcaldies, acordades durant el primer dels Tripartits. Tocaria revisar-les.

Dit això, espero ningú s’hagi posat les mans al cap, a la vista dels ingressos del seu alcalde, perquè tots els sous, tots, són significativament més baixos dels que tindria si operés en l’àmbit privat. Només cal que comparin els pressupostos que gestionen, el personal que està sota la seva responsabilitat, i la dedicació. Els tres apartats, expliquen el seu sou.

Parlo, fent referència a tots els qui en disposen, considerant que hi tenen tot el dret, i que haurien de ser més ben tractats, econòmicament parlant. També, vull recordar una situació paradoxal com és que quan un alcalde plega, no té dret al subsidi d’atur. És una anomalia no corregida, malgrat fa més de trenta anys que l’estem denunciant i reclamant.

Però, tornant al principi, alguns es preguntaran, perquè accepten aquesta situació? Doncs, per vocació, la immensa majoria. Alguns, potser no trobarien encaix adequat en l’àmbit privat, però un bon alcalde, ben format i preparat, és un alt directiu, capaç de gestionar les finances i alhora coordinar personal i serveis molt diversos.

Anys enrere, davant la dispersió de sous existents, es van acordar uns trams orientatius de sous, per tal d’evitar aquella disparitat. Ara, entre uns municipis i uns altres, les diferències són mínimes. I reitero que en la majoria dels casos, convindria la seva millora, vista l’entrega, dedicació i responsabilitats que obliga el càrrec. I per descomptat, han de tenir dret al subsidi d’atur. És injust no haver resolt aquest tema, en els quaranta-sis anys de democràcia municipal que portem.