El teatre i Amat Piniella

En l’època dels especialistes no es porta tant això de ser un artista complet, fins a cert punt, polièdric, com podia passar fa unes dècades. Tot i que també es trobaran exemples actuals, ara hi ha una tendència a l’especialització, a aprofundir en aquella escriptura que et pot conduir a l’èxit, i persistir-hi. En canvi, és més fàcil trobar escriptors que també han destacat en la pintura, per exemple, entre els joves de les primeres dècades del XX a Catalunya. I encara més, homes i dones de lletres que hagin conreat diferents gèneres entre els periodístics i els literaris.

Per parlar d’algú de la Catalunya central, podríem posar l’exemple de Josep Maria Planes, manresà que procedia d’una família de Sant Mateu de Bages, i que va viure les tres primeres dècades abans de la Guerra del 36. Planes va ser un pioner del periodisme d’investigació, va ser un bon periodista esportiu (amb precioses cròniques de ciclisme, per exemple) i també va escriure i estrenar obres i traduccions de teatre, un gènere al que es va apropar pel gran coneixement que tenia del món dels escenaris de Barcelona.

Ahir, a les pàgines de Cultures d’aquest diari, podíem llegir amb sorpresa que Joaquim Amat Piniella ens havia deixat dues obres de teatre. I encara més, que tenien interès des del punt de vista dramatúrgic. Vaja, que hi hauria d’haver cua de grups per estudiar i representar «K.O.» i «Setmana de festes», que són els títols de les dues peces.

Perdoneu l’exageració, però m’explico. Els dos mecanoscrits trobats, segons persones que hi entenen, com el filòleg i escriptor manresà Jordi Estrada i l’actriu i directora teatral Fina Tàpies, tenen nivell i possibilitats de ser representats en un escenari. De fet, les peces teatrals prenen el sentit definitiu quan un director i el seu elenc treballen text i personatges i escenifiquen aquella obra en un teatre. És per això que em sumo a la petició d’Estrada, Tàpies i Joaquim Aloy, de Memòria.cat, que és qui ha fet difusió de la troballa, perquè les obres d’Amat Piniella puguin ser representades.

Segur que «K.O.» i «Setmana de festes» s’han de situar en el seu moment històric, perquè sense el context social i polític és més que possible que en tinguéssim una representació esbiaixada, distanciada, potser, de les pretensions inicials del mateix autor. Però a Manresa tenim prou gent de teatre, que estima l’art i la seva història, per tractar amb generositat professional la literatura teatral d’Amat Piniella.