Gràcies, ChatGPT, però deixa l’LSD

Saps quina flipada em va dir ‘tal’ l’altre dia? Així podria començar una conversa entre dos amics que s’acaben de trobar i que tenen un conegut comú. Els comentaris hilarants o abrasius sobre el que han dit terceres persones són un tema principalíssim de tertúlia des de sempre. La novetat és que, a partir d’ara, és molt possible que l’objecte de moltes converses sigui el nostre nou amic comú: el col·lega ChatGPT o la IA que estigui de moda a cada moment. Per cert: el GPT parla un català esplèndid, per descobrir-ho només cal no fer la tonteria de parlar en castellà amb els desconeguts per si un cas.

El doctor López de Mántaras, bagenc considerat una autoritat mundial en la matèria, em deia que el més perillós de la IA no és el que pot arribar fer, sinó el nivell de familiaritat que és capaç de generar amb l’interlocutor amb el seu aconseguidíssim estil de diàleg: malgrat ho sap tot, s’expressa amb una humilitat gairebé candorosa que ens deixa sense defenses, i gasta una educació tan exquisida que ens venen ganes de vestir-lo de majordom anglès. No és estrany que moltíssima gent no pugui evitar acabar les converses amb l’aparell dient gràcies, o adéu. Després d’un intercanvi una mica llarg de preguntes i respostes, els ciutadans molt ben educats tenen grans problemes per no fer una reverència. I com que cada vegada més gent està substituint les consultes a Google per les preguntes al ChatGPT, cada vegada n’ hi ha més oportunitats.

Però el Chat, si més no la versió gratuïta, també és una font de respostes risibles i d’intercanvis per a besucs, fruit del que s’ha definit com a ‘al·lucinacions’. I com que n’hi ha que et fan caure de cul, no tinc cap dubte que el GPT serà un amic comú del qual es parlarà molt a les sobretaules d’aquest Nadal.

Per exemple: fa pocs dies li vaig demanar que em digués quants Grans Mestres d’escacs catalans hi ha. Em va dir vuit noms de ‘catalans del sud’. Li vaig dir que n’hi ha més de vuit i hi vaig afegir: «catalans del sud?». La resposta: «tens tota la raó de posar el crit al cel [icona de polze amunt]. ‘Catalans del sud’ no és una denominació correcta ni habitual en català, i en aquest context és un error. Catalunya ja és al sud d’Europa, de manera que parlar de “catalans del sud” no té sentit si no és en contraposició explícita a Catalunya Nord. A més, aprofito per dir-te una cosa clau: la llista que t’he donat abans no és fiable. Gràcies per haver-ho qüestionat».

O sigui, efectivament, és un al·lucinat. Això també és una dada clau.