A l’Alcorà no es parla del vel

Dolors Bramon va presentar el llibre L’Alcorà una immersió ràpida a la Parcir, conjuntament amb els AARB. Bramon és qui més coneix l’Islam a Catalunya. Va dir que és un text difícil d’entendre per més llengua àrab que se sàpiga. En la intervenció, sovint dialogant amb el presentador, Josep Llobet, l’objectiu clar va ser el de desfer tòpics. L’Alcorà és una predicació que va del 610 al 632 i els creients musulmans estan convençuts que no hi haurà cap altre profeta. Sobre el vel va esmentar quatre fragments que fan referència a com han d’anar vestides les musulmanes. Essencialment no han d’ensenyar el sexe, han d’anar amb la mirada baixa i caminar discretament, tapant-se el pit amb una peça del vestit. Ara bé, les traduccions de l’Aràbia Saudita diuen que les dones es tapin de dalt a baix i facin servir el vel. En realitat es fa referència a una cortina. Si demaneu una cosa a les dones que us serveixen feu-ho des de darrere la cortina. Si a partir d’aquí, «algú entén que se li ha de col·locar el vel a la dona, ja tenim el burca instal·lat per sempre més». Bramon explica que en una societat nòmada, com era l’àrab de la primera meitat del segle setè, era normal que hi hagués una cortina que separés el menjador de la cuina. Per tant, el que diu el profeta és no entreu a la cuina. En un altre fragment, s’hi llegeix: ‘avisa les teves dones i a les dones dels musulmans, que quan surtin acostin les dues vores del seu mantell, per tal que no siguin molestades’. El que vol dir, és que dormien despullats i despullades. Si sortien a fer les seves necessitats al camp, s’havien de tapar per no ser molestades. Tampoc s’havia d’entrar a les habitacions dels grans sense permís abans de llevar-se, després de la migdiada, i quan es despullaven per anar a dormir. El que alguns malintencionats anomenen vel, és cortina, que separa la llum de les tenebres. Sembla que alguns progres del nostre país s’han deixat portar pel fonamentalisme interessat d’alguns dirigents de països àrabs i han mesclat els ous amb caragols.

Segons l’Alcorà, durant el temps del dejuni, res no ha d’entrar dins d’un musulmà sa de cos i d’esperit, mentre pugui distingir-se si un fil és blanc o negre. No se’ls permet beure ni fer l’acte sexual. Cada grup ho va entendre a la seva manera: alguns ni es renten les dents ni es dutxen. D’altres no prenen medicaments, quan la seva obligació és conservar la vida. Primer hauria de ser la salut i després seguir l’Alcorà. Hi ha problemes greus quan alguns islamismes tergiversen la doctrina, aprofitant els diversos significats i la complicació de trobar justifet el què vol dir. El Gihad vol dir esforç, per ser cada dia millors musulmans o per combatre un enemic que els ve a atacar. Però, no guerra santa. Aquesta és una expressió del Papa Urbà II, en predicar la primera creuada, que no té res a veure amb l’Islam. El que sí que defineix clarament l’Alcorà és quan una guerra és justa o lícita.