Nadal, temps de llibertat

A Berga, i al Berguedà, aquests temps nadalencs solen anar associats a la celebració dels Pastorets (els d’en Pitarra), que enguany commemoren el 125è aniversari. Res més a afegir que tot el que assenyalava Mossèn Armengou sobre aquesta tradició: «Són com una Patum d’hivern. Són un veritable pessebre vivent de tipus casolà». Principalment, com la Patum, els Pastorets són dels pocs moments, temporalment històrics, d’entesa i reconciliació del poble berguedà.

Sense restar transcendència als Pastorets, històricament Berga també ha tingut uns Advents i Nadals plens de llums i ombres. Anant enrere, al segle XVII, segons les Efemérides Bergadanas de Jacint Vilardaga, al vespre del 15 de desembre de 1668, es produí l’assassinat a tir d’escopeta de l’eclesiàstic Joan Savall. Els seus responsables reberen refugi a l’església de Sant Joan i, a conseqüència d’això, l’autoritat episcopal ordenà el tancament dels temples locals i la prohibició de celebrar missa fins a un mes després. Ens hauríem de preguntar com les famílies berguedanes del moment van poder celebrar el Nadal i la seva litúrgia sense tenir cap edifici cristià obert?

Si avancem en el temps, en l’últim quart del segle XIX, observem que els caps o inicis d’any són èpoques de la fundació de diferents mitjans regionals. Per exemple, el setmanari Crónica de Berga (que representava els interessos del grup Liga de Propietarios) neix l’1 de gener de 1885; l’Eco de Queralt, el 1888; o La Bergitania (que tracta qüestions agràries), el 1905. Si avancem cap al segle XX, assistim al naixement del I Congrés Pessebrístic del Berguedà el 1959, que defensen la recerca d’una personalitat i identitat pròpia del pessebrisme berguedà, trobant paisatges propers i familiars: «Berga vol que el Berguedà llueixi amb matisos ben nets i propis en el mosaic irisat de les comarques catalanes».

No es poden oblidar les paraules de Josep Armengou, recollides a Lo Pi de las Tres Brancas (1898) referent a la festa de la Puríssima demanant «veure ben aviat gobernada a nostra nació catalana ab sos antichs drets y estaments tan cristians y catalans, feu digué que nostre poble’s desenrotlli fins a ser lo més lliure y cristià de la terra». Això ens diu que Nadal és també temps de llibertat i alhora d’amor a allò propi. Per als berguedans, decidir viure lliurement la nostra festa en clau berguedana, rendint honor a la cultura dels qui ens han precedit; per exemple, fent el pessebre patumaire, els Pastorets o les misses de cap d’Any a Queralt. També ens diu que no es pot destriar el Nadal de la nostra cultura catalana. Que el Nadal sigui l’expressió més viva d’una catalanitat d’hivern que defensa l’entesa, el diàleg i la inclusió de tothom, sense perdre mai el sentit d’una festa tan nostrada.