L’evangeli de Mateu

Si fem una petita introducció a l’evangeli de Mateu, veurem la situació històrica en què viu la comunitat a qui va dirigit en primera instància. Els experts diuen que ens hem de situar a Antioquia a cavall dels segles I i II. Jueus i cristians estan enfrontats. Aquests darrers ja han estat expulsats de les sinagogues. Amb tot, l’aparell institucional, litúrgia i tradicions, Mateu el vol mantenir obert a tot el món; una església que era d’origen jueu ja cristianitzada, però educada en una cultura mil·lenària, disposa d’un fons moral i pràctic, certament un codi promulgat per Moisès. Si bé les «bones obres» tradicionals com el dejuni i l’almoina eren normals en la comunitat, ja veiem que no tot són flors i violes.

La lectura que escoltem de l’AT assenyala una d’aquestes recomanacions: el tracte que cal donar a la institució familiar, i el que ella representa, si volem evitar la destrucció de la societat. I quelcom semblant ens presenta Pau fent referència a la caritat sobretot envers els components més dèbils de la mateixa institució. Són un exemple per recordar la família de Jesús.

L`Evangeli ens enfronta amb dues realitats molt més dures. La crueltat dels poderosos de la política i de l’economia ha estat sempre una constant. Una crueltat tant més gran quan les víctimes són els més dèbils, indefensos i els estrats més baixos de la societat. El relat dels «sants innocents» es considera avui com imatge `premonitòria de la mort de Jesús, però els diaris en van plens de fets i imatges «reals» que fan plorar i avergonyint-nos de dir-nos cristians.

L’altre fet ens fa pensar en els immigrants. El text de Mateu no parla de rebuig per part dels egipcis com a societat receptora de la sagrada família, ans al contrari. Sí, és cert: ara no es tracta «d’una família»; el moviment migratori mou milers de persones cercant una vida digna. Els més afortunats els veiem en centres d’acollida, treballant a les obres públiques o collint fruita, tasques que molts d’ací no volen fer. I els partits polítics de certes derives (que no cal esmentar) aprofiten per treure pit tot fent-se ressò de l’egoisme materialista de molts «ciutadans de pro» a casa nostra i gairebé a tot Europa.

És molt fàcil posar en dubte la fe si no hi pensem una mica.