1936: Alt Llobregat cosmopolita

El febrer de 1936 un jove periodista gironellec, Ramon Pei Desclau, publicava a la revista Mirador un article que amb el títol L’Alt Llobregat, on la fàbrica, la mina i el camp es barregen. Amb ironia, descrivia la transformació d’aquest tros de món, que ja era una mica cosmopolita. Assidu a les tertúlies de l’Ateneu, culte, viatjat - el 1933 viatjà pel sud-est asiàtic, Xina, Shanghai i Singapur- i poliglota - parlava francès, l’anglès i l’alemany-, i entre els seus amics tenia, a més de periodistes, escriptors, poetes, músics, parlamentaris, el president Macià.

A l’article explica que a Berga hi ha un professor d’esquí austríac, que a la central tèrmica de Fígols hi treballaven una dotzena de tècnics anglesos, que el director de les mines de carbó de Fígols era basc, que les mines de potassa de Balsareny eren dirigides per alemanys, i les de Sallent i Súria per francesos i belgues; una empresa belga havia comprat la companyia dels Ferrocarrils Catalans.

Els teatres i cinemes d’aquest tros de riu s’omplien quan pujava de la capital una companyia xino-americana; davant de les mines de Balsareny s’havia inaugurat, en un edifici com els que s’aixecaven a la regió del Sarre, l’Splendit Bar, i l’orquestra La Principal de Sallent actuava amb del món de The King Boys. Allà on la fàbrica i la mina es barrejaven, la vida era intensa, el comerç pròsper, les idees avançades... De Manresa a la Pobla de Lillet hi ha una fàbrica de filats o de teixits a cada dos quilòmetres.

En trenta anys havia canviat molt l’Alt Llobregat!

Encara ho faria més, a punt d’entrar en una terrible guerra que li manllevarà la vida a la font de l’Ebre el 28 d’agost del 1938, a punt de fer trenta-un anys.