Badalona es deshumanitza enmig de la boira

Aquest Nadal ha estat amanit amb boira, fred, pluja i neu per acabar d’arrodonir el menú cuinat a Badalona i a altres punts del planeta (Ucraïna i a Gaza, entre d’altres), per gentussa autoritària i sense escrúpols que passen per l’engonal els drets fonamentals i la dignitat humana. El monarca hereu ha provat de ser empàtic i s’ha adreçat a la classe política, encoratjant els que en viuen a moderar comportaments que qüestionen el sistema democràtic que els empara, ves que la gent no se’ls giri en contra. Deu ser que pensava en l’exemple donat per l’emèrit que li va traspassar privilegis i butlla judicial, o en els profetes que anuncien un canvi de sistema basat en la deshumanització dels assenyalats com a causants de tots els mals: aquells que venen de la misèria i no es mereixen res. Ni respecte, ni aixopluc. Ho prediquen estrafolaris mandataris mundials, alcaldes, alcaldesses, dirigents polítics, mitjans de comunicació i gent roïna diversa que acusen de xusma els qui malden per sobreviure després d’haver fugit d’on no tenien vida, i aquí els volen expulsar. Somiaven arribar al destí alliberador, però l’odi feixistoide que va podrint la convivència social els ha convertit en pàries. El franquisme que reneix saliva per aplicar-los la llei que perseguia «vagos y maleantes», «gentuza» en paraules de l’alcalde que marca paquet de cara a les pròximes eleccions. Què més voldrien els ciutadans que reclamen millors serveis i no els fan cas, que tenir un alcalde com el de Badalona que munta assemblees veïnals al mig del carrer i els dona la raó en tot! “Un parrac menys a canvi d’un vot”, deurà ser l’eslògan vencedor en la pròxima campanya electoral. Com quan els catalans ens convertim en l’eix argumental de qualsevol campanya electoral en territori espanyol, perquè criminalitzar-nos està demostrat que fa guanyar vots. La mentida repetida, l’insult com a únic argument converteix en rufians els qui deshumanitzen les víctimes dels seus atacs. I de la seva mesquina se’n dedueix que no pensen pas corregir l’estil, sinó que s’esforcen a demostrar què cal esperar quan tinguin el poder, per actuar impunement des de la seva legalitat, com pregona Trump. Ja perdonareu l’agror amb què enfoco l’arribada del nou any que tothom desitja que sigui venturós, feliç, curull d’amor, de solidaritat i de pau... Però és que la salut, la prosperitat i tantes bonances que esperem les veig amagades, desvirtuades, distorsionades enmig de tanta boira de celebració nadalenca com ens està envaint aquests dies de penúria meteorològica, però també de desastre humanitari que ens empassem entre neula i neula, torrons i cava per un 2026 que, aquest any tampoc, no aportarà gairebé res de nou. Consti, però, que no s’hi val a defallir.