Dotze campanades manresanes

Com aquell qui no vol, pocs dies abans d’aquesta tradició dels dotze grans de raïm que sempre m’ha costat d’empassar, hem arribat a la darrera columna de l’any. Ja m’explicareu quina gràcia té engolir dotze boletes, a un ritme sense quarts ni hores, amb un alt percentatge de possibilitats d’ennuegar-te, per acabar deixant anar un sopar, que a més de costar-te una picossada, encara no has acabat de digerir. M’expliquen que la tradició neix l’any 1909 quan, a causa d’una collita excepcional de raïm a les vinyes espanyoles, els productors van decidir vendre bossetes amb els granets de la fruita de la sort per donar sortida a l’excedent; per això els van convèncer que si feien el ritual que ha arribat fins als nostres dies, per desgràcia de la nostra gola, els esperava un futur ple de salut i calerons.

Coneixent els orígens, penso que posats a fer promocions manresanes que és el que s’ha posat de moda els darrers temps, i ja que Manresa ha tingut un any de collita excepcional de projectes, podríem fer un «tardeo» al centre, que queda molt modernillu, per empassar-nos dotze grans que simbolitzin aquests projectes.

El primer aniria per l’èxit de la nova cavalcada, amb ànim d’espectacularitat i il·lusió, que tenim a tocar; el segon per la seducció turística del nou Sant Ignasi virtual, guia oficial de la ciutat; el tercer per veure la nova cara i el ressorgiment comercial, ben aviat, del carrer Guimerà; el quart perquè la Fàbrica Nova acabi plena de coneixement; el cinquè amb el desig d’omplir d’indústria i futur el nou polígon del Pont Nou; el sisè pels èxits del Baxi Manresa i l’ampliació del pavelló; el setè perquè la tan necessària i reivindicada residencia per a la tercera edat, Víctor Feliu, comenci a prendre forma al barri del Xup; el vuitè amb els millors desitjos i encerts per a la nova empresa municipal, Matmusa, que ha de gestionar les fires, museus, actius turístics i el que li caigui al damunt; el novè per començar a aixecar plantes i ocupar d’activitat la nova Delegació del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, al costat de la Seu; el desè per una ciutat neta, el funcionament del nou sistema de recollida d’escombraries i el civisme, que ja seria hora que comencéssim a aplicar, de tota la ciutadania; l’onze i més gros, per una nova versió del Centre Històric amb una bona gestió dels recursos que ens ha portat el Pla de Barris; i el dotzè, en un any mirant a les eleccions del 2027, opcional per a cadascú segons la seva militància, i que li sigui profitós per allò que en diem precampanya electoral.

Ara bé, per conservar la identitat i les arrels que és el que cal, els dotze grans haurien de ser de picapoll; i sobretot, mirar que cap dels projectes se’ns quedin entravessats. Bon Any!