L’avió es va enlairar des del desert

Era un matí tan lluminós que la mirada es perdia a l’horitzó. De sobte, es va veure, a la llunyania, una filera de camions de l’exèrcit marroquí que havia travessat la frontera. Ningú no havia advertit els soldats que, aquell matí de desembre, els marroquins entrarien a l’Al-Aaiun gràcies als Acords Tripartits de Madrid, que havien signat Espanya, el Marroc i Mauritània.

Al començament eren com figures diminutes però, a mesura que s’anaven acostant, es van poder distingir els soldats que ocupaven la part del darrere dels camions, abraçats als seus fusells. Quan van passar per davant dels soldats espanyols, els saludaven amb gestos de complicitat i els deien «hermanos», demostrant que havia desaparegut l’hostilitat que el seu exèrcit havia exhibit abans de la signatura dels acords.

Aquell desembre va ser complicat. L’exèrcit espanyol va començar a desmantellar les casernes del territori que, des de 1958, havia estat la província número 53. Quan bona part de les casernes de l’Al-Aaiun ja havien estat transferides als marroquins i eren pocs els soldats espanyols que hi quedaven, les nits eren temibles. Qualsevol soroll fora del normal, qualsevol figura evanescent, podia provocar una ràfega de trets dels soldats alauites.

Mentrestant, la gent del Polisario havia emigrat a campaments com Guelta Zemmur o Um Draiga, dins el mateix Sàhara. No sabien què els esperava, perquè encara confiaven en l’ONU, tot i que al cap de poc van haver de migrar cap als campaments de Tinduf, a Algèria.

El darrer contingent de soldats espanyols va passar el Nadal al campament de la platja de l’Al-Aaiun. Aquella nit el cel mostrava una imatge magnífica. Els estels eren a tocar i, novament, la mirada es perdia a l’horitzó.

La sortida definitiva seria el dia de Cap d’Any, i l’avió que els venia a buscar no podia aterrar a l’aeroport, perquè ja el controlaven els marroquins, i l’haurien d’esperar al desert, en un terreny pedregós i ressec. Quan el dia clarejava, els pocs soldats que quedaven van veure arribar el bimotor que se’ls enduria. Abans de pujar-hi van haver d’empènyer l’aparell per encarar-lo. Després d’uns segons de sacseig, mentre agafava embranzida, l’avió es va enlairar. A sota hi quedava un país que havia estat colonitzat per Espanya i que lamentablement no podria aconseguir la independència.