No som rellevants

Els dies 25 i 27 de març de 1892 es reuniren a Manresa un seguit de prohoms per redactar el que seria el primer projecte d’una constitució regional catalana: Les Bases de Manresa. Van escollir la nostra ciutat fugint del centralisme de Barcelona. Però, d’entre ciutats com Girona, Lleida, Reus… Com és que van escollir Manresa? Una de les qualitats era que tenia una bona connexió amb Barcelona, sobretot per ferrocarril, ja que hi arribaven les dues línies, els ferrocarrils del Nord i els Ferrocarrils Catalans. Àngel Guimerà, Enric Prat de la Riba o Jacint Verdaguer van haver de fer un viatge breu pels estàndards de l’època. Manresa estava prenyada de desenes d’indústries, era pròspera i els burgesos construïen edificis d’alt valor artístic. La divisió social era molt marcada. Manresa era la 4a ciutat de Catalunya en nombre d’habitants darrere de Barcelona, Reus, Girona i Lleida. Avui som la 17a. La població de la comarca, amb un important creixement agrícola i una potent xarxa de colònies tèxtils feia que Manresa exercís de centre neuràlgic d’una àrea molt important per Catalunya. Del poder industrial del passat en queda molt poc. La xarxa de comunicacions s’ha fet més lenta, sobretot per ferrocarril. Per carretera, més perillosa i cara. Som més lluny de Barcelona i no som atractius per la comarca que només ve quan no li queda més remei. Necessitem canvis profunds en infraestructures tant d’accés com d’acollida. D’AVE, ni se’n parla. Ferrocarril transversal, una utopia que no enganya a ningú. Trens lleugers comarcals? Sembla prioritari el nou telefèric a Montserrat. Avui no som rellevants.

reconeixement