La perplexitat

Estem en plenes festes de Nadal i també, del final d’un any. Pels que conten, la seva vida, per anys i no per cursos acadèmics, un temps de propòsits i d’esperança d’un nou any. Doncs bé, m’he aturat a badar vers el període que ha de venir i que té els fonaments en el període passat. D’aquí esdevé un estat, personal, de perplexitat.

En la teoria de la informació i del seu maneig, la perplexitat és una mesura d’incertesa per tal de trobar el valor més cert en una àmplia mostra d’informació i que té un ventall de probabilitat molt dèbil. Com més gran sigui la perplexitat, menys probable és que un observador pugui endevinar el valor més cert. De la incertesa a la presa de decisions, una tasca complexa.

Per tal de considerar que la perplexitat no és gaire dolenta m’he remuntat al segle XII, quan va viure i escriure en Moisès ben Maimon, conegut com a Maimònides, considerat el més gran dels filòsofs medievals del judaisme i, metge. Va viure tota la seva vida en terres dominades per la cultura i règims musulmans i respectat!

Va escriure «La guia dels perplexes», cim del racionalisme medieval, enmig de la complexitat de l’època i creient del caràcter universal de la filosofia. Com a metge, Maimònides va mostrar en les seves interaccions amb els pacients, un tracte que avui s’anomenaria una comunicació intercultural, en el camp de la salut mental, ara en diríem, la Psiquiatria Transcultural, i va mostrar un respecte per l’autonomia del pacient. Un avançat de l’atenció centrada en la persona.

Comparteixo una de les seves aportacions: «Sapigueu, senyors, que hom no ha de creure sinó les coses que presenten una de les característiques que segueixen. Primerament, allò que la intel·ligència humana pot demostrar clarament, com es ara l’aritmètica, la geometria i l’astronomia. Segonament, allò que cada un dels cincs sentits percep, com ara que això és vermell i no negre segons el testimoni dels ulls. Tercerament, allò que han transmès els profetes i els homes justos. Dels que creuen coses que no pertanyen a cap d’aquestes coses, L’escriptura diu: El babau tot s’ho creu»; posem ara l’evidència científica en lloc de l’astronomia i posem la literatura científica en lloc dels profetes, i tenim una asseveració totalment vigent enguany.

Toca triar, i fer-ho bé, entre les falsedats d’informació, les «Fake News» pels il·lustrats, i les imatges artificialment creades i fer-ho des de la perplexitat en contemplar la realitat que ens envolta.

Malgrat tot allò exposat, desitjo un venturós i millor any 2026!