2026

Arreu del món, el canvi d’any és un moment especial que serveix per a deixar enrere les males inèrcies i començar una nova etapa plena de possibilitats. Això es tradueix en rituals de pas com el bōnenkai del Japó (reunions que se celebren amb l’objectiu simbòlic d’ «oblidar l’any que acaba»), les neteges que es fan a la Xina abans del Cap d’Any lunar, l’hogmanay escocès (processons amb torxes i fogueres per netejar els mals esperits) o el costum en diversos llocs d’Amèrica Llatina d’escriure en papers allò de què es vol girar full i cremar-ho. Aquesta ha de ser l’actitud: tant si 2025 va ser un bon o un mal any, quedem-nos amb els aprenentatges i recomencem sense hipoteques. L’inici del 2026 és una oportunitat de perdonar-nos els errors del 2025, tancar un cicle, recuperar el control, repensar-nos i plantejar-nos nous reptes.

Encarem, doncs, l’any acabat d’estrenar amb optimisme, però també amb exigència i ambició. Que cadascú faci la seva, però allò que fem, fem-ho bé. I exigim als que ens serveixen (empreses i serveis públics) que també ho facin bé. En especial, reclamem que els governants es posin les piles d’una vegada. Prou de marejar la perdiu, posar tiretes, donar excuses, malgastar en publicitat i xutar la pilota endavant.

Per cert, enguany que fa 40 anys que vàrem entrar a la Unió Europea, toca fer balanç, i aquest és agredolç. D’una banda, és innegable que ha ajudat al progrés del país i ha consolidat la democràcia (limitada) que tenim. Però també ha quedat clar que la UE és un club d’estats, i precisament els egoismes nacionals estan impedint que s’avanci tot el que caldria en la integració europea i que realitats com la catalana hi tinguin un encaix adequat. Doncs bé, senyors dirigents europeus: estiguin a l’altura dels reptes d’avui, o pleguin!