Dies de propòsits i contradiccions

Qui estigui lliure de contradiccions que tiri la primera pedra. Comencem l’any amb renovats propòsits, sovint fruit de la racionalitat, però lluny de la realitat. Hi ha els clàssics de començar una dieta més saludable, el de mantenir una regularitat en l’exercici físic, el d’assumir, d’una vegada, l’aprenentatge d’un nou idioma... O abandonar, per sempre, addiccions com el tabac, l’alcohol o el joc. Sense necessitat d’elucubrar sobre els principis filosòfics de Kant entrem tots, ben aviat, en les nostres contradiccions.

No és estrany que si, des de l’àmbit més íntim i personal els humans som així, els nostres dirigents i les nostres institucions també caiguin en flagrants contradiccions. En ple debat social sobre la immigració, hi ha organitzacions empresarials que clamen per la necessitat que es faciliti la regularització de nouvinguts. Mentrestant algunes formacions polítiques afins volen frenar i deportar migrants. El mateix govern de l’estat manté una actitud semblant. Mentre el seu president fa projeccions demogràfiques i remarca la necessitat d’acollir per mantenir l’estat del benestar, els que ja viuen a la península es troben immersos en un llarg laberint de papers per aconseguir ser considerats com a ‘legals’. Pel mig, hauran trobat entrebancs i gent aprofitada o, simplement, mafiosa. Si fa temps ens diuen que cal nova immigració per què no adeqüen serveis i infraestructures a la nova realitat? Només s’entén a partir de la contradicció entre el que es diu i el que es fa.

Ni els que estan més a prop del poder celestial s’escapen de les contradiccions. Tothom es va quedar amb la boca oberta fa poc en el moment que el president de la Conferència Episcopal Espanyola es pronunciava sobre la corrupció al cor del PSOE, sense pensar que en el si de la seva mateixa organització es reiteren les denúncies per delictes molt greus. Lamentablement, a part de la catòlica, altres esglésies que tenen per principi essencial promoure la pau i l’entesa entre les persones, se situen al costat de bàndols en confrontació.

És època de bons propòsits, com el que tothom tingui un sostre digne. Regulacions i més regulacions amb un resultat invers al desitjat: menys habitatge al mercat de lloguer. Totes les enquestes diuen que ens trobem davant del primer problema. Si aquests dies desitgem salut per a tothom, no n’hi haurà sense un sostre digne i assequible. Fa anys que s’arrossega el problema sense veure com sortim d’aquest llarg túnel. A aquest país, sempre s’havien preparat les llars abans que arribessin convidats o que la família es fes gran. Hi havia una previsió. Catalunya no deixa de ser una gran família sense haver fet la previsió i sense tenir la llar a punt.

En aquest país contradictori, on som tan exigents amb els nostres dirigents i institucions, ens trobem en una situació delirant. El partit amb més expectatives de creixement podria fer cim sense programa electoral, amb una sola cara visible i amb uns principis reduïts a quatre frases. Si més no, aquestes són les úniques que consten a la seva web.