Matar animals de tota mena

Els agricultors tornen a estar revoltats. Un cop més. Han volgut acabar el 2025 amb una tractorada i bloquejar tot un matí els qui circulaven per la C-25. En aquesta ocasió és per combatre les plagues d’animals salvatges en llibertat per camps i prats, l’anomenada fauna cinegètica. Hi ha sobrepoblació de senglars, cabirols i conills. La població no pagesa ho comprova si surt al bosc o es troba amb les bèsties a les carreteres.

Amb aquest diagnòstic inqüestionable m’encaro cap a un àmbit “arriscat”: fer crítica argumentada dels “incriticables”: el sector de la pagesia. Mentre tres-cents tractors creaven talls a l’Eix Transversal de Cervera a Gurb, els mitjans, sobretot radiofònics, s’afanyaven a recollir les impressions dels representants sindicals. He dubtat sobre escriure-ho entre cometes i ho he deixat sense. Els pagesos motoritzats duien tractors de més de cent mil euros. Alguns triplicaven aquest preu.

Per comparació amb els sindicats laborals dels sectors industrials o del comerç, als dels agricultors hi ha empresaris, autònoms, grans propietaris i alguns latifundistes. És important detallar-ho per situar qui és qui i, sobretot, quins són els interessos purs de cadascú.

Han mostrat el seu enuig pels reptes del seu sector animal, ara focalitzats en els salvatges a partir de la pesta porcina apareguda a Collserola. Un d’ells, Pere Roqué, ha declarat: “sí o sí hem de matar aquesta fauna desbocada”. Per afegir que “si no ens fan cas, premerem més”. El pròdig conseller a la mediàtica presenta sempre dos plantejaments: se solidaritza amb els sindicats agrícoles com si fos un activista més i els promet “els primers pagaments”.

A ulls d’algun lector grinyolarà la meva visió respecte de la pagesia i la ramaderia actual. Fer-ho a col·lectius com els seus (o el de bombers) pot ser objecte de rebuig. Sovint es diu, sense matisar, que són un sector estratègic i tota la classe política s’empetiteix davant d’ells. La qüestió és que són un sector d’interès, no un grup de treballadors per compte d’altri on quasi tothom percep sous baixos. Totes les activitats que generen llocs de treball i activitat econòmica de volum són estratègiques. El pagès com el meu avi, cultivant horts i vinyes en terrenys propietat d’altres, s’ha extingit. Els successors dels quals li llogaven la terra com a parcers són els agricultors d’ara, amb més o menys hectàrees. Gent amb propietats i força recursos són els que reben ajudes massives des d’Europa en avall.

A vegades, sovint, res és el que sembla ni ningú és com es presenta. A partir d’aquí, més enllà de cridòria i subvencions, al bosc sobra bestiar salvatge de tota mena i cal delmar-los. Com també sobren moltes granges de porcs que acabaran a la Xina escorxats i els purins per a nosaltres. Mals temps pels animalistes i pels ecologistes en aquest 2026.