Nadal i Cap d’Any

El cicle festiu que va de Nadal a Cap d’Any i Reis és el més tradicional de l’any i no ha perdut gens de vigència. Però, com sempre, hi ha algun detall que cal remarcar en el sentit de posar en relleu els canvis molt notables que malgrat tot s’han produït encara que no hi hàgim donat gaire importància. Un bon exemple són les felicitacions de Nadal, que anys enrere era ben habitual d’enviar per correu a parents, amics o coneguts.  

De fet, és el mateix ús del correu que ha canviat del tot, respecte de quan es feia a base de sobres amb l’adreça escrita a mà o amb màquina d’escriure, que havien de ser franquejats amb segells que s’anaven a comprar a l’oficina de correus o als estancs, i que calia dipositar a les bústies que hi havia distribuïdes en places i carrers.

Tot això pràcticament ha desaparegut. Avui, la generalització dels ordinadors, del correu electrònic i dels telèfons mòbils ha canviat radicalment -i ha facilitat moltíssim- els contactes amb familiars i amistats siguin allà on siguin. Per tant, res d’enyorar el passat en aquest àmbit, si no acabar desitjant molt bones festes a tots els lectors.  

Des d’un punt de vista més directament polític, l’any que acabem de començar planteja força interrogants i incerteses, tant a escala catalana com estatal. Sembla que aviat hi podria haver eleccions generals, sobretot si Pedro Sánchez veia perillar cada vegada més els suports que ha tingut fins ara al Congrés de Diputats.

És cert que Sánchez és un equilibrista experimentat i ben capaç d’anar trampejant situacions compromeses. Però tot té un límit sobretot si li fallaven aquells suports que fins ara li havien estat habituals. I també sembla que a Catalunya els resultats electorals es podrien modificar notablement si l’expresident Carles Puigdemont tornava de l’exili i es reintegrava a la vida política catalana. És possible que canvis com aquests es puguin anar fent realitat a curt o a mitjà termini? És difícil de dir quan, però de cap manera es pot negar la seva possibilitat.