L’última

Quina benedicció, un Nadal amb temps hivernal! El comentari no és vàlid per a totes les latituds, però en aquelles que freqüenta qui escriu feia massa anys que teníem un dia de Nadal assolellat i amb temperatures que arribaven als 25 graus a l’hora del vermut. Enguany han tornat el fred i les precipitacions, el retorn al son embolcallant de la cova, la família i el foc, excepte per a aquells que no tenen cap d’aquestes tres coses. Un pensament per a ells. I alguna cosa més: una acció per a ells, el 2026. Tanquem l’any Trump; sens dubte ell i poc més que les seves accions l’han marcat. Però no només per ser-ne el protagonista, que també, sinó perquè ha deixat de ser una anomalia. Trump ha deixat d’escandalitzar molta gent; la seva excentricitat esdevé doctrina. El 2025, el seu any, ha consolidat una manera de fer política que no vol excusar-se ni tan sols quan perd tota humanitat. La seva absència ha deixat de ser un efecte col·lateral per convertir-se en una forma de govern. Quins efectes té en nosaltres quan una cosa així es normalitza? Però, sens dubte, per a mi la notícia de l’any és la gran apagada, el 28 d’abril, el dia que vam estar desconnectats. Es va apagar el llum, l’ordinador i, poc després, el senyal del mòbil. No ens va arribar ni una mica de Trump, i va durar el temps just —unes deu hores— perquè quedés en una simple anècdota i no hi hagués els altercats imaginables si hagués arribat a les 24 hores o més; el temps just per recordar-nos com era la vida fa no tants anys. El silenci digital ens va tornar a fer dependents, més col·lectius i menys individus. De fet, crec que li vam veure les costures a aquesta llibertat individual total que sembla que ens dona viure permanentment connectats. Sense tecnologia ni cobertura continuem sent només persones que necessiten persones. I ara què? Crec que és una cosa generacional, aquesta sensació meva que tot se’n va en orris, així que intentaré ser optimista. Amb poc n’hi hauria prou. Diuen que els diners no donen la felicitat però hi ajuden, i estem anant just en la direcció contrària. Cada vegada més pobres i més enfadats. Per començar per algun lloc, començaria per aquí, en el més quotidià. I pau, és clar. Però, per si de cas no passa (fa només dues frases he dit que intentaria ser optimista), estimem-nos, estimats lectors. I feliç any.