La llarga espera dels amnistiats

La matinada d’aquell 1 d’octubre, quan encara no havien obert els col·legis electorals, molta gent confiava en el poder de les urnes. El Procés s’havia macerat amb aquelles grans manifestacions de la Diada, en què es cridava «els carrers seran sempre nostres» i no quedava ni un paper a terra. Hi havia la sensació que el món ens mirava i que res no podria espatllar l’autodeterminació de Catalunya. Fins i tot, molts juristes opinaven que es podria anar de la llei a la llei, com havia anunciat el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), presidit per Carles Viver Pi-Sunyer, perquè, entre altres coses, es confiava que el Govern de la Generalitat havia preparat les estructures d’Estat .

Però amb el que no comptaven els qui confiaven en el poder de les urnes era amb la repressió policial que es va desfermar a primera hora; ni amb les posteriors indecisions del Govern de la Generalitat, que va proclamar la independència i en va suspendre immediatament els efectes; ni amb la constatació que les estructures d’Estat no estaven a punt; ni amb els dubtes a l’hora de convocar eleccions abans de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; ni amb la indiferència internacional, que va demostrar que el món no ens mirava, si més no tal com s’havia afirmat des dels partits independentistes. Tampoc no comptaven que el deep state actuaria com un animal ferit i s’abraonaria contra tots aquells que van gosar plantar-li cara.

Sis anys després, tot i l’amnistia aprovada per suturar ferides, el poder judicial continua vigilant, com sempre, salvaguardant la unitat de la pàtria i mostrant-se inflexible fins i tot davant les decisions del poder legislatiu, principal representant institucional de la sobirania popular. Mentrestant, els condemnats pel Procés continuen inhabilitats i els exiliats no poden tornar sense risc de ser detinguts. És una llarga espera que només la justícia europea i el Tribunal Constitucional podran acabar resolent, perquè els magistrats del Tribunal Suprem ja han demostrat quina interpretació fan de la llei vigent, tant en el cas del Procés com en el del fiscal general de l’Estat.

Probablement aquest serà l’any de l’aplicació efectiva de l’amnistia. Però l’espera haurà estat llarga, especialment per a Carles Puigdemont, que ha estat el principal objectiu de l’estratègia judicial del Tribunal Suprem.