Que tornin les festes

Que arribi la pau al món, que deixem d’esprémer la Terra, que la cooperació no es retiri, que el benestar arribi a tots els racons del planeta... La llista dels grans desitjos per al 2026 pot ser infinita, però, per anar recuperant l’esperança en l’ésser humà, hi ha un anhel molt més pròxim i factible: que els veïns de Villamanín siguin capaços de reescriure un guió tristíssim. Ja sabeu, aquest cop de sort que es va tornar desgràcia quan la comissió de festes d’un petit poble lleonès va extraviar un talonari corresponent a dècims que havia venut. De la joia del Gordo a les llàgrimes de l’atzagaiada. De la il·lusió d’uns joves que, de manera desinteressada, miren d’insuflar vida a un entorn rural que agonitza davant la mesquinesa de quatre veïns que es neguen a cedir una petita part del premi perquè l’alegria arribi a tothom. Ara per ara, els joves ja han lliurat el seu premi personal i el desè que tenien com a organització (un total de dos milions d’euros) i esperen amb això calmar les aigües.

Villamanín ha acaparat una bona part de l’atenció d’aquestes festes. El monstre de l’avarícia ha caigut sobre els joves protagonistes per escopir-los insults i recels, i no solament al seu poble. El combat entre l’empatia i la roïndat ha amenitzat més d’una sobretaula de Nadal arreu del país. Deu ser el signe dels temps. La que podia haver sigut una lluminosa inspiració per a la campanya publicitària del Gordo 2026 ha derivat en un lúgubre documental sobre les misèries humanes. Juan Carlos Álvarez, alcalde d’una pròxima població lleonesa, ha lloat en un article publicat a La Nueva Crónica als joves que s’organitzen perquè la regió continuï viva, que s’esllomen sense un altre benefici que el de millorar la vida de la comunitat. «Nois, vosaltres sou l’autèntica loteria de Villamanín», ha afirmat. Tant de bo aquest 2026 arribi amb la reescriptura de tantes històries tristes. Tant de bo celebrem l’esperança. I que les festes tornin a Villamanín.