Per una lletra

Escric aquest badant al mig de l’embolic, per anomenar-ho d’alguna manera políticament correcte, un eufemisme, provocat per la incursió dels Estats Units del Nord a Veneçuela. Per deformació professional, em demano el per què d’una decisió humana que trenca normes internacionals i les regles del joc internacional. Per descomptat els interessos econòmics, com sempre, darrere la decisió, però per sobre de tot, hi ha alguna persona que decideix i n’assumeix la responsabilitat. D’aquí a badar envers aquest fet, altre eufemisme, només hi ha un pas, deixant que volin les associacions d’idees.

Més enllà del que pot significar l’ecologia en el sentit de respecte a l’entorn i l’ambient, etimològicament i, en sentit estricte, és la ciència que estudia les relacions que tenen els éssers vivents, animals i animals humans, entre ells i el medi ambient; del grec oikos: casa i logos: estudi.

Un significat més ampli que l’etologia, que és l’estudi de la conducta de, totes, les espècies animals amb el seu medi natural. Ethos: Conducta i ètica. De l’ecologia a l’etologia, del respecte a l’ètica.

Coneixem, si bé no totalment, la importància de la genètica en la personalitat i la conducta humana. Segurament calen unes consideracions prèvies, relacionades amb la genètica. Compartim un 99% dels gens humans amb les rates, un 98% amb el porc. Com que en el nostre país tenim un altre embolic de diferent grau amb el porc senglar, el cosí germà salvatge del porc, en aquest cas compartim només un 84% dels gens. Aquest 14% pot explicar algunes coses. Un salt qualitatiu prou significatiu per explicar la seva conducta més depredadora, de remenar la brutícia i la brossa.

La denominació porc senglar prové del llatí «porcus singularis» porc solitari, no forma part, i no es relaciona, amb cap comunitat humana, un estatus diferent de l’altre porc.

Un solitari que va només per la seva supervivència, indiferent al dany que pot provocar als altres, sense límits territorials i amb uns bons ullals per mossegar, quan li convingui. Ecològicament, una casa molt gran, un desastre pels altres.

Per ser una persona histriònica i narcisista, s’ha de ser, en primer lloc, egocèntrica, això vol dir que el món comença i acaba en ella mateixa, sense tenir en consideració als altres i els efectes col·laterals provocats per la seva conducta.

Tota similitud amb qualsevol persona i dirigent polític, és pura coincidència, malgrat que puguin relacionar-ho algunes persones mal pensades i malicioses.